GEOGRAFIA PRIVADA

Un relat de: jomagi


GEOGRAFIA PRIVADA

Sempre havia viscut amagada rere la seva cara, aquella màscara que els altres es negaven a mirar. Però el seu cos... el seu cos era un secret ben guardat, un poema de corbes i pells sedoses que només coneixien la foscor.

En la intimitat de l’habitació, amb la llum tamisada, tot canviava. Allà, les seves mans eren exploradores audaces, els seus muscles dansaven sota la pell daurant-se en el joc de llums i ombres. Era una deessa en el seu temple privat, poderosa i lliure.

La paradoxa era aguda: allò que el món rebutjava en la llum del dia, es convertia en l’objecte de desig més ardent en la penombra. I ella, en aquell territori ambigu entre el rebuig i l’adoració, trobava un poder estrany i terrible: el de ser invisible i irresistible alhora.







11/12

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer