GEMMA

Passejava lentament pels passadissos de rajola brillant agafada suament al carro de la compra. Semblava aliena al seu entorn. Duia una melena curta i vestia una brusa estampada tancada amunt que denotava finesa al tacte . Deixava a la vista les notes d’uns pits petits però amb fermesa natural, que dansaven al seu pas sense lligams i que no s’adeien amb l’edat que representava. Unes malles negres i unes sandàlies de taló remataven la figura silenciosa d’una mare sobrepassada la quarantena que era una anònima enmig del bullici no gaire actiu, i que es movia amb certa elegància i seguretat. Un anell a la mà esquerra la delatava presumiblement i una nena silenciosa, com ella, imitava les aturades o tries al seu costat distant. Talment semblava una mestra d’institut en una tasca rutinària però l’embolcallava un aire de sofisticació que, llevat d’ella potser, ningú semblava copsar.
Ningú excepte jo, que m’havia quedat absort contemplant aquella dansa màgica. Una altra trobada entre els amples passadissos i la certesa i la sensualitat de que aquells pits tant naturals que es movien amb el balanceig de les seves passes no havien estat un reflex en un oasi. Segueixo el meu instint i la recerca dels productes que haig de menester sense capficar-me, però sense oblidar la visió tant gratificant que em trasbalsa. La trobo d’estona en estona mentre, amb el carro entre les mans, vaig amunt i avall a la meva però sense perdre la opció de gaudir-la si coincidim. No me’n puc estar d’assaborir el moment en que ens creuem i seguir, amb correcció, l’onada que flueix i dibuixa la brusa i el senyal inequívoc de l’empremta dels seus mugrons. Si l’ensopego aturada en un lloc observant o decidint, no faig més que estudiar tot contemplant-la, com ha de ser i a què es deu dedicar. Aleshores no hi ha dansa. En cap segon d’aquell temps que s’encongeix per moments no faig res per creuar els seus ulls amb els meus i menys encara per adreçar-m’hi. És el meu gaudir secret.
La màgia és la imaginació i aquell moviment que ratlla la perfecció sensual sota els meus sentits m’inspira al somni. Ha estat una compra lleugera i vull gaudir del record privadament. No faig escarafalls i em dirigeixo a les cintes de pagament, on un somriure adulador m’acull, i no sense abans donar un cop d’ull al meu darrera i certificar que no és al meu abast visual la noia de la brusa.
Atractivament viurà en un somni de coincidència.
La bossa dins el carro ja és organitzada, pagada, i emprenc la sortida, tot abandonant la frescor del recinte i reben una forta salutació del sol de migdia. Amb un regust de satisfacció per la vivència que m’omple els sentits, m’adono que algú s’adreça a mi, amb un toc a l’espatlla i em don una nota que entenc m’ha caigut. Tot sense una mirada. La nota a la mà, el sol escalfant, el carro que es desplaça mínimament sol i una dona amb una fina brusa i malles negres que s’allunya sense girar el rostre. Palplantat i en un instant de xoc sensorial no vaig ni vinc. No deixo un gràcies ni miro la nota. Simplement observo la noia que m’ha regalat una estona de plaer en una tasca de plaer també. Camino en una altra direcció mentre a la mà em sedueix un tros de paper. Sec amb la porta oberta per foragitar els graus d’excés i obro el plec de la nota groguenca amb ulls d’esperança i em deixo transportar per un nom de joia i un grapat de números que comporten un destí.