Gata-mansa

Queda’t a dalt de l’arbre gata-mansa, deixa tranquils els ratolins. Què volen els ratolins?, unes engrunes i prou, uns quants grans de blat. No li dugueu cap escala germans: ja saltarà si vol o vindrà el senyor batlle o batllessa, o, directament, l’amo de la sitja a treure’t de l’embolic, si de cas. Prou que li interessa a aquest de mantenir l’ordre entre els ratolins.


«Ratolins negres, ratolins blancs, tant se n’hi dona...» com deia l’enviat pels amos. Bé ell deia «gat negre, gat blanc, és igual, mentre sàpiga aconsigar els ratolins». I que bé que parlava el senyor «Porconsiguiente» i el seu ajudant «Pau_Mahler» . Ara ja no calen tan bons sofistes, van de cara, com a les pelís dels EUA, quan el dolent ja sap que té les de guanyar i el precipici s’endurà per sempre al bo i li calciga els dits que s’aferren desesperadament al marge. Aleshores, de darrere se sent un tret: aquell amic que semblava haver mort recupera la pistola, la núvia que acaba d’arribar al galop li fa un cop de coltell (bé si és la núvia no serà cop de coltell que és poc elegant i impropi, li farà una empenta, o ell sol davant la sorpresa, relliscarà i es precipitarà- el dolent-al buit. Després ells dos s’abraçaran al marge mateix del precipici sense més esperes ni dilacions i la càmera s’allunyarà i sortirà «The End» (per què malgasten dues paraules aquesta gent per dir Fi?, és quelcom que no s'entén)


Doncs, sí!, queda’t allà gata-mansa, per Ripoll o per allà on vulguis, que els ratolins, blancs o negres, ja ens sabrem espavilar. No ens menjarem tota la collita i deixarem prou llavor per l’any vinent. Els gats que tornin al bosc o a roncar a la falda els humans que tenen el pinso assegurat, des d’ara.


Tot, tot menys aquesta prosa suada amb to de púlpit antic que de primer sona entenimentada, però que al cap d’un moment esgarrifa a tothom, per la seva pudor suada de mort: al woke, al pijiprogre, al gauchedivin i a qualsevol persona de bé. Sí, que primer de tot expulsin al predicaire dels discursos. O bé que els deixin coent-se en el seu discurs, insuls.