GARBELL

Un relat de: lantusset
Et somiava dins un mateix món,
dins una faula de final feliç,
eres llavor d’un camp erm,
una florida en primavera,
on posava tota il·lusió i temps,
l’amor amb grans paraules.

Jo sé estimar-te,
construir pensaments rere teu,
sé nadar enmig de la pobresa,
banyar-te d’or quan convingui.

Joia pura els teus ulls
no canviaran mai la mirada,
ara somio que em mires,
toco el cel amb els dits!

Demano a Déu llarga vida,
una estrella de mil anys,
l’amor és abric de confiança,
l’amor ho pot tot sense xisclar.




Comentaris

  • Prou bé | 20-09-2021

    Un magnífic poema d'amor en majúscules! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lantusset

4 Relats

10 Comentaris

481 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor