Galatxo

'la serp verdosa... s'esmuny temorosa al nostre pas'.

Preciós poema 'aleshores' el que ens comparteixes. La poesia ho estripa tot i arrela molt endins! Gràcies i feliç continuació de setmana!

Fa que cada vegada està la terra més abrupta, per la falta d'aigua. Al final els rius es queden secs. Portes raó amb el teu poema, Aleshores.
Molt ben plantejat aquest repte.
Enhorabona, Aleshores.
Cordialment.

M'agrada molt que facis servir la paraula "galatxo" que potser només coneixem el que tenim tirada fluvial.
Em permeto explicar el seu significat: a una illa fluvial, el riu no queda dividit de manera simètrica, sempre hi ha un canal principal i un canal secundari, aquest és el galatxo. Poden ser de curs permanent o només portar aigua quan el riu va crescut, en aquest cas, solen ser zones fangoses.

La definició de l'enciclopèdia.cat diu: "A la regió de l’Ebre, canal natural o braç de riu entre una illa i la terra ferma."
Al diccionari IEC no es dignen posar la paraula.
A l'Alcover-Moll diu: "Regall, corrent d'aigua secundari, sia per bifurcació del riu, sia per a conduir les aigües de regadiu" aquesta segona accepció no l'he sentida mai.

Molt bonica la poesia, el galatxo passa de ser d'un riu crescut, amb aigua i carpes, a ser de riu minvat, amb fang i serps. Una bona visió del canvi a què són sotmeses totes les coses

Encertades paraules sobre una sequera que no ens traiem de sobre. Pensem-hi!

Un ecel.lent poema que expresa la inclemència dels humans i el poder de la natura.. Els extrems sempre causen desastres.
Salutacions aleshores.
Rosa