Cercador


Llista categories

FLOR DE SAL

Un relat de: Xàldiga Blava
Dos molt seguits. Podrien ser més, però preferiria que ho fessis tu. No és el mateix, no arribo ni de lluny on em portes tu. Abans de res recordar el comiat al sofà. Aleshores el primer, rememorant com em follaves pel darrere al nostre llit i com de boja em vaig tornar en sentir-te arribar. El segon, un desig confés, la taula del menjador, jugant amb tu, apartant-me, fent-la fora, fins que m'agafes amb força de la cintura, m'obres les cames amb les teves i ja no tinc escapatòria, i em folles amb la mateixa determinació que m'estimes i em penetres sense pressa, però si amb fermesa, aferrant-te als meus malucs, et demano que no paris però ho fas. I sé que no ho podré suportar, i em fiques els dits molt endins i notes l'escalfor humida on fa un moment t'endinsaves a un ritme molt lluny de la mandra. I et demano, i et suplico que no paris, però tornes a fer-ho. Aconsegueixo de girar-me i m'agenollo a contemplar el que no em vols donar i la ressegueixo amb la meva llengua delitosa per satisfer-te a tu, i a mi també. No vull ser suau ara mateix, la vull tota dins la meva boca, la mossego potser massa intensament, per castigar-te, per torturar-me, però t'agrada, la vull tenir dins i si no me la dones tu hauré de ser jo qui agafi el que és seu. Et miro agenollada encara i em tornes un somriure pervers. M'agafes dels braços i m'aixeques alhora que em gires fent-me doblegar sobre la taula, estirant-me cap a tu, em penetres amb una força que reconec en tu, i em fa embogir i ens tornem bojos els dos, tinc por de trencar copes amb els meus xiscles, segueixes envestint i jo ja no puc més, ni tu tampoc, sento les teves paraules alhora que esclatem els dos i la teva escalfor em regalima cuixes avall, em marejo després de la dolça tortura i em piques al cul amb trapelleria, em giro i ens fonem en un petó dolç al punt just de sal.

Comentaris

Afegir comentari
  • Afegitó [Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2025

    M'ha fet pensar *

  • Falta...[Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2025

    Falta la farina sobre la taula de la cuina. Aquesta passió que descrius tan bé , m'ha fet en "el carter sempre truca dues vegades". La bogeria de la sexualitat per damunt, O dessota, de tot.
    Bon relat
    Amb total cordialitat

  • De la cuina al paradís[Ofensiu]
    Janes XVII | 16-04-2025

    Ostres senyoreta, (ho suposo), perdó si m’equivoco, però no me n’he pogut estar de comprovar si el color de la xàldiga seguia al mateix lloc, i empès per la tafaneria biogràfica he picat l’ham de la curiositat. De primer he entrat de puntetes per si de cas no entenia la capçalera, però cap a la tercera ratlla els ulls m’han deixat palès que passaria una estona de fogots. He seguit discretament el recorregut i em ve al cap el “no deixis d’enamorar” i a fe de Déu que ho has aconseguit. Amb l’esser més afortunat, que no negaré envejo, i amb les lletres que has teixit amb l’elegància del sentir. Amb la ignorància de quin país ha de ser, me’n vaig a comprar una bosseta de flor de sal per si em trobo algú pel camí.

l´Autor

Xàldiga Blava

3 Relats

8 Comentaris

572 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor