Fets cendres tornareu a passejar pel món que voleu

Una extranya sensació m'envolta, m'atrapa l'estómac i me'l paralitza, però no ploro.
Sembla que les llàgrimes hagin marxat amb tu, i veure't a la televisió se'm fa extrany i em fa ràbia, "s'ha perdut un escriptor", però nosaltres t'hem perdut a tu.
Rere les pàgines dels llibres, humor, revolta, mestre de la vida i de tanta escola.
El teu cocodril estarà content, fets cendres tornareu a passejar pel món que volgueu.
Trobaré a faltar sortir a comprar per gràcia, que els llibres de vell m'encanten, i trobar-te remenant, fer un cafè, que tens ganes de conèixer i contaminar-te dels joves, i parlar sempre amb un somriure, això sempre ho duré dintre, contaminar-me de cultura i el poble vell, que amb tu les històries reviuen...