Festa de Gràcia. La ballada dels " lucky luke's team",

Ens arribava la noticia de la ballada Country de la Festa Major del Barri de Gràcia de Sabadell, fora dels habituals canals; dissabte 12 de setembre de les 11,30 a les 13,30 hores.

Anàvem la Rosa, la Vicky, la Maria Jesús, el Pedro i l'Antonio.

En la meva darrera crònica deia :

L'espai és força inadequat per a desenvolupar-hi activitats, el sòl fet amb falses llambordes fa difícil i fins perillós, no tant sols el ball, sinó clarament qualsevol activitat lúdica com patinar, córrer, i per descomptat tots els jocs d'equip, bàsquet, futbol,..... En aquest mateix sentit en ocasió justament de presentar l'activitat de Ball Country, s'estenia un membre de l'Associació de Veïns de Gràcia, info@avg.cat , entitat que organitza la Festa Major.

Veia amb satisfacció com s'havien eliminat les falses llambordes i el sòl era uniforme; altrament però em preocupava en aquesta ocasió l'horari de la convocatòria. En aquest país - mani qui mani - si tenim un dia calorós - i avui ho és - a mesura que avança el mati augmenten els graus, fins al seu màxim - cap a les 17,00 hores - que comencen a davallar. Constatava fins a tres lipotímies [Pèrdua incompleta i fugaç del coneixement, però conservant, bé que debilitades, les funcions cardíaca i respiratòria].

Saludava als organitzadors els " lucky luke's team", i sentia al spiker saludar als qui venien de Sabadell, Terrassa, Barcelona, Sentmenat i Castellar del Vallès; comptava - tot i la calor - per damunt d'un centenar de balladores [ aquí també hi havia més dones que homes ]. La llista de 25 cançons, era perfecta per al meu gust.

Ens acomiadàvem puntualment a les 13,30, la critica quan a l'horari era comú; pel que fa als organitzadors sembla que no teníem altra opció.

La foto clàssica la farem davant la Torre de l'aigua.

Aquesta tècnica de fer - malament les coses - desfer i tornar a fer, que pràctica l'Ajuntament de Sabadell, més enllà dels evidents efectes econòmics, pertorba innecessariament la vida quotidiana. Dit queda.

© Antonio Mora Vergés