Fer sonar la guitarra, entre sofàs de color groc

I jo perquè no l'havia vist aquest??? mira que et llegeixo sovint,eh!!! I ja en fa de temps d'aquest...

I a la meva habitació
una foto del nostre salat racó.
Records d'uns moments
enyorats però mai oblidats!

I les gardeles que foties a el futbolin,
sort que eren ninots...
Erem el terror del Mariscal,
amb aquells concerts únics,
mai pagats!!!! jejeje.

Aix... com t'enyoro! sort que vas vinguent de tant en tant!!!!

Molta sort amb la presentació de divendres!! et trobaré a faltar dissabte, però ja ho entenc!!!!

Un petonas més que fort!!!!!!

perque...però les poesies que tracten de l'amistat són les que més aprecio, i si estan ben escrites, com ara la teva...m'agraden encara més!
Un petó ben fort guapa!