Cercador
FELIU
Un relat de: Janes XVIIEl paral·lel infinit de travesses i ferro l’atrau hipnòticament i vol marxar de viatge. No li cal bitllet. No li cal equipatge. Una part d’ell sembla conscient de la intenció reiterada. Assumeix la càrrega que transporta i regala sense voler. Es deixa del tot amb la insistència. El reclouen de tard en tard, imagino per respirar tots una mica. Ell, mansament i sense protestes, segueix les instruccions que no pas els veredictes. Fins a la propera. I desitja retrobar l’espai que el portarà lluny. S’apropa.
Comentaris
-
Desesperança?[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-01-2025 | Valoració: 10
Una ment desconcertada que necesita volar, trencar amb el present? Buscar un nou sentit a la vida... ?
Un poema realment molt bo.
Salutacions i bon cap de setmana, Janes XVII -
Veteranía[Ofensiu]Joan G. Pons | 24-01-2025 | Valoració: 10
Viure la veteranía es un camí corecte i molt possitiu.
Enhorabona pel contingut interessant d'aquest Relat.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
....... -
Veteranía[Ofensiu]Joan G. Pons | 24-01-2025 | Valoració: 10
Viure la veteranía es un camí corecte i molt possitiu.
Enhorabona pel contingut interessant d'aquest Relat.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
....... -
Infinit[Ofensiu]SrGarcia | 23-01-2025
Sabem perfectament que les vies del tren sempre són paral·leles, però veiem que conflueixen en un punt. Això és geometria projectiva; aquest punt es troba a l'infinit.
Potser és a l'infinit a què aspira el Feliu. Igual que les vies del tren, la confusió i la serenitat no se solen trobar, tampoc la realitat i el desig. El veterà viu en un món on les coses no conflueixen, potser per això se'n vol anar.
Valoració mitja: 10