Evolució harmònica

Un relat de: TerricheT
Evolució harmònica


L’anunci deia; li cal el teu escalf, la vostra proximitat!

Vaig estar a punt de comprar-la, com tothom. Era una planta d’interior exòtica i d’aspecte ufanós. Garantida per una nova empresa de bioenginyeria, n’assegurava la plena adaptació a qualsevol entorn. Els seus efectes terapèutics venien avalats per joves, però prestigiosos, científics d’arreu del planeta. Tenir un preu assequible per a qualsevol economia va ser la base del seu èxit.

—Dona llum i frescor als espais més apagats i llòbrecs —reblava l’anunci.

Passats uns mesos oferia unes flors vistoses i multicolors. Regalaven un perfum suau i agradable que penetrava tots els porus del cos humà.

Vaig poder escapolir-me’n a la primera onada. Desarrelats, un reduït grup de supervivents veiem com ocupen els nostres hàbitats. La resistència és fútil, aviat no ens podrem amagar enlloc, amb l’angoixa de l’espera, isolats en una illa apartada on el pol·len de la flor no ha arribat. Som conscients que qualsevol humà-planta ens el pot dur. De lluny són indistingibles de la resta d’humans, fins que els hi surten les flors. Dibuixen un somrís etern, sempre somriuen. Ens volen fer creure que no passa res, i tornen a somriure, com humans babaus.

Quan t’adones que has respirat el seu pol·len, ja fas tard. Aleshores, dins d’un trànsit insensible el cos humà admet aquell ésser microscòpic que ens penetra; se’ns instal·la com un paràsit. Viu dins nostre quan, inconscientment, n’expirem les llavors a les altres persones amb qui ens comuniquem.

No sabem si es nota d’un dia per l’altre, però allí on deixem la persona, la planta continua. Som el seu adob, les ajudem a reproduir-se; ens encalcen, ens canvien. Mentre elles es comuniquen d’una manera que ningú...

que...

&

...els humans mai no entendreu, ni sentireu; ens arrelem.

No teniu escapatòria. Més d’hora que tard us pol·linitzarem a tots per fer-vos viure la nostra evolució harmònica. En el silenci serè dels capvespres, el futur us presagia una vida de concordança natural.

Un somrís!















(Banda sonora; Atom heart mother suite – Pink Floyd)

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

8 Relats

47 Comentaris

4982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.