Cercador
Et recordo
Un relat de: PlouifasolEt recordo asseguda al mig d’un circ
ple de records que em fan patir
i que giren per riure’s de mi.
Que m’empaiten a les nits
mentre jo intento fugir
d’un lloc al qual m’hi vull adherir
com aquell adhesiu que deixa marques al pit.
Et recordo esperant el dia a tornar-te a sentir
a tornar a ser amb tu fent camí.
Et recordo com aquell qui recorda allò que anel·la
i que no pot tenir
com aquell qui espera l’arribada d’una nit
que em farà sentir allò que he sentit
i que tant anel·lo a les nits.
I hi haurà una nit
que coneixeràs tot el que escric
com si fos l’última oportunitat que tinc
d’explicar-te tot el que he sentit.
Com si fos l’última oportunitat que tinc
de demostrar-te tot el que ets per mi.
ple de records que em fan patir
i que giren per riure’s de mi.
Que m’empaiten a les nits
mentre jo intento fugir
d’un lloc al qual m’hi vull adherir
com aquell adhesiu que deixa marques al pit.
Et recordo esperant el dia a tornar-te a sentir
a tornar a ser amb tu fent camí.
Et recordo com aquell qui recorda allò que anel·la
i que no pot tenir
com aquell qui espera l’arribada d’una nit
que em farà sentir allò que he sentit
i que tant anel·lo a les nits.
I hi haurà una nit
que coneixeràs tot el que escric
com si fos l’última oportunitat que tinc
d’explicar-te tot el que he sentit.
Com si fos l’última oportunitat que tinc
de demostrar-te tot el que ets per mi.