Et crido però no gaire fort

Un relat de: aleix

Tot dona voltes i mes voltes,
no crec ni deixo de creure,
només música i la llarga espera.
Si almenys sapigués si existeixes
seria una bona pista.

Moltes vegades he pensat el mateix
i cada dia m'aixeco aqui,
sense més ni més.
I quan ballo tu xiuxiueges mirades,
i quan ploro m'entrebanco amb l'esperança.

Ets com una nina, com un cop de puny afilat.
una cosa més de tot això que em passa.

El palpitar del meu cor és gratiut,
o almenys això és el que em dicta.

On és fosc no tremolo,
i on fa fred hi veig clar.

Mentrestant viuré i oblidaré que sóc viu,
i despés moriré per oblidar que sóc mort.

Quin joc més extrany,
quin dilema més curiós
o quin deliri més apassionant,
vivint l'ara en una habitació
petita però confortable.

I la raó s'esmuny
i el fum dels records
és un reguitzell d'interrogants.

Et crido però no gaire fort,
no fós cas que despertessis
al meu costat...

Comentaris

  • Si vols ,[Ofensiu]
    Melcior | 04-02-2010 | Valoració: 10

    pots cridar , qui és capaç d' escriure , pot fer el que vulgui ,
    Endavant !

  • Símbols entre paraules[Ofensiu]
    Eskapatòria | 15-05-2009 | Valoració: 10

    Una poesia tràgica però amb un final d'esperança. Fas servir bons símbols, bones paraules. Ets un bon poeta.


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: