Cercador
Estima'm quan menys ho mereixi, serà quan més ho necessiti
Un relat de: silvia_peratalladaPerquè l'amistat
recordant Serrat és
d'aquelles petites coses
que són difícils de renunciar
són els moments
el suport, els somriures
les llàgrimes i la vida
les discussions absurdes
les pixades fora de test
fer tonteries enmig del carrer
ser com ets, sense por
saber com són, sense por
i saber perdonar, i poder-se equivocar
sense que res hagi canviat
que ja són anys
no recordo quants
des d'aquella Barraqueta
que ens va veure lluitar
beure, cantar i acomiadar
donant la benvinguda
a la nostra petita
i inmensa
revolució particular.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582229 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....