Estima'm quan menys ho mereixi, serà quan més ho necessiti

Un relat de: silvia_peratallada

Perquè l'amistat
recordant Serrat és
d'aquelles petites coses
que són difícils de renunciar
són els moments
el suport, els somriures
les llàgrimes i la vida
les discussions absurdes
les pixades fora de test
fer tonteries enmig del carrer
ser com ets, sense por
saber com són, sense por
i saber perdonar, i poder-se equivocar
sense que res hagi canviat
que ja són anys
no recordo quants
des d'aquella Barraqueta
que ens va veure lluitar
beure, cantar i acomiadar
donant la benvinguda
a la nostra petita
i inmensa
revolució particular.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com