Estat laic? [text no creat amb IA]

Un relat de: Juan Palomo
Estic acostumat als pèplums que tots els canals televisius, TVE inclosa, emeten els dies d'aquesta estranya setmana anomenada Setmana Santa. Segurament és una mesura adient, si tenim en compte que un ampli percentatge de ciutadans (99,4% en 1971; 47,5 en 2023) es consideren catòlics si han estat batejats, tot i que els practicants són molts menys.

Les processons, sobretot les andaluses, atrauen força gent no religiosa: per presenciar l'espectacle i contemplar les talles policromades (en el relat precedent, "Grafiters o restauradors", em vaig oblidar de mencionar aquesta excepció a la regla de les escultures monocromes) dels grans imatgers dels segles XVII i XVIII (Juan de Mesa, Martínez Montañés o Francisco Salzillo).

Però hi ha una cosa que m'ha cridat poderosament l'atenció, quan l'he vista per la tele: a les processons hi veiem membres de les forces armades, no entre el públic sinó formant part de la processó: guàrdies civils, paracaigudistes i legionaris uniformats (aquests darrers singularment, amb actitud fatxenda i l'uniforme de xuloputes dissenyat per Millán-Astray), armats i en formació.

Com s'entén això? Com pot passar en un estat teòricament aconfessional?

Únicament se m'acut una explicació: és una manera de donar peixet a les forces armades, permetent la continuïtat d'una tradició que es remunta al franquisme. Això vol dir que aquestes encara són un poder fàctic, que l'ombra del 23-F és allargada? Jutgeu-ho vosaltres mateixos...

Comentaris

  • Jo prefereixo que...[Ofensiu]
    llpages | 07-04-2026

    els al·ludits es passegin amb un Crist a l'espatlla que no pas que circulin amb els tancs pel carrer, que, al cap i a la fi, en alguna cosa s'han de distreure, no trobeu?

  • icones[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-04-2026

    Això del “Novio de la muerte” ja fa basarda: tants anys festejant, que es casin ja, home, que es casin... Però ara, els legionaris s’han convertit en una icona gai; si ho veiés Millán-Astray, es fotria un fart de rabiar.

    Tens raó: la unió d’exèrcit i religió és una cosa que hem de suportar; sempre ens quedarà mirar Ben-Hur a la tele (per cert, una altra icona gai).