Esquelets

La mort ens fa por perquè la por és ignorància. I, com que no sabem, doncs... ballem!

Pdrdó e to grotesc i barroer. Un mal jorn ahir,. Em referi aintelectual de merda tots aquests científics o experts, que ens han manipulat, enganyat, sota uns polñitics mafiosos i criminals.
bons mots.
mercès

Les dues cares de la moneda. Ésser i no ésser. Igual tot il·lusions que es fa l'home per controlar. La por de la incertesa. Fa temps m'avorreix el carnestoltes. On l'esperit i el foc ha desaparegut, i les formes regnen en el no-res, el buit, la incertesa, amb l'hedonisme fent senyera per simular l'absurditat de no comprendre res de res, i una cultura, polític i intel·lectuals de merda que ens mantenen en la misèria, mediocritat i un univers de consum negant les coses màgiques, i restar-nos en la mediocritat, en la misèria, i el domini de felicians, amb felicitats bastardes com l'estúpida festa del carnestoltes.

Ens immergeix en un escenari ple d'elements tanàtics, que a tots ens interpel·len l'inconscient. Potser sigui el sapiens l'únic animal que sap que morirà, que ho pensa, que ho recorda, que ho oblida voluntàriament o no. Aquesta consciència ens fa interactuar amb tot el que envolta aquest fet segur amb una actitud sovint reverencial, filòsofica, ritual, mística... De vegades fins i tot humorística. Els teus mots són una nova aproximació i no ens deixa, no pot deixar-nos, indiferents.
En destaco la coherència entre els mots triats, la manera com es trenen, i l'ombra tanàtica. El ritme no trenca aquesta coherència, i els versos sonen elegants i respectuosos amb l'aire del poema.