Esposa indispensable

Un relat de: Magda Garcia
La Montse se sentia molt feliç. Durant anys va pensar que era una esposa meravellosa que feia immensament feliç al seu marit, en Joan. Anaven passant els anys, de celebració en celebració i encadenant vacances aquí i allà. Ella gaudia fent àlbums de fotos, preparant els àpats de les festes familiars i buscant itineraris interessants per fer vacances d’allò més originals. En Joan també es mostrava feliç, sempre amable i d’allò més empàtic, tant amb ella com amb la resta de la família.

Una tarda, mentre la Montse escombrava, va trobar un paperet, amb un telèfon anotat. No va dir-li res al Joan. Només va deixar-li a la tauleta de nit. L’endemà, el paperet ja no hi era, i es va adonar que no li havia comentat res al respecte. Era a la paperera trencat en mil bocins.

Procedint posseïda pel dimoni de la desconfiança els va tornar a enganxar, minuciosament, i sense pensar-s’ho ni un moment, va trucar-hi. Li va respondre una veu femenina i, sorpresa per la seva pròpia intrepiditat, ella sempre tan mesurada, va penjar ràpidament, com si l’auricular sobtadament li fes por.
L’endemà, mentre esmorzaven com ho havien fet durant els darrers 30 anys, en Joan li va preguntar si havia trucat a un telèfon desconegut. Ella, es va enrojolar, i li va reconèixer que sí.

Tal com raja, en Joan li va confessar que es tractava del telèfon d’una filla seva de la qual mai n’hi havia parlat. Tenia 26 anys i l’havia tingut amb la seva secretària de tota la vida. Fins aleshores es tractava d’una filla mantinguda en secret perquè no volia amargar-la sabent que se sentia indispensable per ell.

Abans que comences a preguntar-li res més li va explicar que malgrat ella se sentia indispensable per ell, ell, en canvi, sempre havia estimat la seva secretària justament perquè era una dona independent, amb un esperit molt lliure.

Li va acabar reconeixent que justament era aquesta llibertat d’acció i de pensament el que més admirava en una dona.

Comentaris

  • Calia?[Ofensiu]
    Prou bé | 05-04-2022

    Després de tants anys de silenci calia explicar-ho? Potser sí, però el que no calia, i és cruel i innecessari el fet de destruir tot allò que ella sempre havia pensat que li valorava i era en la base de la seva relació. Ara, ja era igual fer mal?
    El relat descriu molt bé una situació que no és inusual en tots i cadascun dels seus aspectes.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Una esposa enganya...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-04-2022 | Valoració: 10

    Molt bon relat.
    La Montse estava enganyada pel seu en Joan. Es pensa ella, que era una esposa indispensable.
    De principi a la fi, molt interessant.
    Cordialment.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

89 Relats

231 Comentaris

16013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.