Cercador
Esporgant una existència
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Aquell tros de paper, un tros de full solt d'una segurament obra de teatre perduda per aquests móns de Déu i de no Déu, va decidir que el conservaria. Li va fer gràcia allò de 'pastón' i allò altre de 'postín'. I la Rut, rotundament, va continuar fent el cor fort amb l'afligidora tasca d'haver de triar què marxava i què no de les minses pertinences materials d'una difunta tieta segona a qui havia vist en vida gens regularment, una parenta força desconeguda.
I es va quedar amb, només, una altra cosa. La foto d'una gata -sabia que era gata pels tres tons del pèl- en marc daurat que l'anciana tenia en privilegiada posició a la tauleta de nit i, repetida, en cada cambra. Aquella dona havia estimat moltíssim aquell animal, claríssimament. La Rut es mirà atentament la felina i l'esguard que des del més enllà li dedicava. Com si li fes una pregunta. 'M'estimes?'. Uns ulls d'un verd amb un matís fulgent que acaronava, com si somrigués, no havien perdut la llum. La Rut, commoguda, es posà a plorar, abraçant aquell retrat. Inundada d'una energia rutilant, la Rut sabé que n'hauria d'escriure un llibre, sobre la tieta i sobre la gata i tal volta sobre un amor gens teatral que anys ha hauria experimentat quan s'entretenia fent teatre amateur.
Comentaris
-
Una imatge potent[Ofensiu]llpages | 02-11-2024 | Valoració: 10
Em costa entrar en la situació, vull dir que em costaria de plorar davant de la imatge d'un animal que no he conegut. Però m'ha agradat com està abordat el tema, trobo que has sabut escollir molt bé les paraules que van estovant el cor fins a provocar el plor, de manera paulatina però imparable. Enhorabona, Mena Guiga!
-
Me l'he auto arranjat![Ofensiu]Mena Guiga | 02-11-2024
CANVIS QUE HI HE FET, ME L'HAN PUBLICAT TAAAANT RÀPID, MENTRE L'ESTAVA ARREGLANT...
"Sí, tiene pastón, esa señora de postín".
Aquell tros de paper, un tros de full solt d'una segurament obra de teatre perduda per aquests móns de Déu i de no Déu, va decidir que el conservaria. Li va fer gràcia allò de 'pastón' i allò altre de 'postín'. I la Rut, rotundament, va continuar fent el cor fort amb l'afligidora tasca d'haver de triar què marxava i què no de les minses pertinences d'una difunta tieta segona per part de mare a qui havia vist en vida gens regularment, una parenta força desconeguda.
I es va quedar amb, només, una altra cosa. La foto d'una gata -sabia que era gata pels tres tons del pèl- en marc daurat que l'anciana tenia en privilegiada posició a la tauleta de nit i, repetida, en cada cambra. Aquella dona havia adorat aquell animal, claríssimament. La Rut es mirà atentament la felina i l'esguard que des del més enllà li dedicava. Com si li fes una pregunta. 'M'estimes?'. Uns ulls d'un verd amb un matís fulgent que acaronava, com si somrigués, no havien perdut la llum. La Rut, commoguda, es posà a plorar, abraçant aquell retrat. Inundada d'una energia rutilant, la Rut sabé que, un dia o un altre, hauria d'escriure un llibre sobre la tieta i sobre la gata i tal volta sobre un amor gens teatral que anys ha hauria experimentat quan s'entretenia fent teatre amateur.
l´Autor
922 Relats
984 Comentaris
458977 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com