Espetecs festívols

Fer nou el Vell

I de marcits esperits, foc Flamini

Guaitant enrere sense recança i gelosia

Som i serem invictes almogàvers indòmits tornats

 

 
Sols cendres i floca resten
d’aquell bell passat gloriós
desesbarriades fornides messes esguarden
que faran goig a taules ben parades

 

Al celler de la nostra història
Niuen i atresorem bells fats i records 
i nous ferments sigil·losos revifen
couen lents sense asprors ni endropiment
fins a forts esclats joiosos, plens de nous ares i avuis


Que la llengua dels meus pares
emmanllevable és

 
De Pallisses i somerers
deixarem ja ben enrere,
A Castells de nou tornem
De batusses pas cerquem



Sols capvespres delectats
Cobejats plens de delits i joia
amb els amors més anhelats
que encimbellen i despullen mons cors

 
Dessota runes i rocs
Sempre revifen esperances
Mentre una flor naixi a la terra
Alegrarà indrets i cors
que empenyen a edens nats benvolguts

 
De tan noble i alta Terra
Inimaginable oblidar-la
Al menor descuit endebades
En un truny estalvia Retorna

Que la llengua dels meus pares
emmanllevable és

Des de Salses a Guardamar
caminem enflairant contrades
amb noves fites i passes
fermes i fortes amb astúcia
tastadors somillers ens hem tornat
no vinyòvols com voldrien


Vetllarem amb delit i bona guarda
Per enlairar-nos del ras i femers
aquest cop ja mai i sempre més
subjugats ni lligats a sons càrcers i galeres

 
Que la llengua dels meus pares
emmanllevable és


El rancor el bandeixem
D’aquells borrecs que ens manaren
Pastors com som i convertits
manem el furer a la seva massada

Que ens descordem de tanta xavalla
amb els seus còmplices que els acampen arreu
estrips de terra estretegen
nos ordim fondre's feixucs i insuperables


 I fem ballar de valent la fura
Amb banyes i castanyoles virolades
que havent pres alta volada
menystenim tan baixa mesnada


Que la llengua dels meus pares
emmanllevable és i per sempre més