Cercador
Esperança
Un relat de: clarigar- Compartir:
Amb un somriure benevolent,
puja al metro amb gentilesa,
les ments abduïdes per pantalles
I es perd la connexió.
On queden les paraules?,
on la humanitat?
Ulls incerts i mirades fermes
gent estranya en un altre món.
I de sobte una ullada,
i de cop una connexió. (real)
Es dibuixa un somriure,
retorna la il·lusió.
puja al metro amb gentilesa,
les ments abduïdes per pantalles
I es perd la connexió.
On queden les paraules?,
on la humanitat?
Ulls incerts i mirades fermes
gent estranya en un altre món.
I de sobte una ullada,
i de cop una connexió. (real)
Es dibuixa un somriure,
retorna la il·lusió.
Comentaris
-
connexions[Ofensiu]Nua Dedins | 19-12-2024 | Valoració: 10
M'encanta "Clarigar". Hi vaig sovint en metro, i em passa això mateix que has comentat. És bonic connectar amb els qui estan connectats amb el món i la humanitat a temps real. Gràcies per compartir. Bonic poema!
I sí, sempre hi ha escletxa de llum!
Bones festes! -
La il.lusió retorna[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-12-2024
Un bonic poema, on es reflecteix, que malgrat les circumstàncies, l'esperança és l'últim que hauríem de perdre.
Molt bones festes clarigar.
Rosa.
