ESPERANÇA, LA VACUNA CATALANA CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

A les portes del Nadal, a la televisió, els portaveus del PP parlaven amb llengua d’acer: “No hi ha pressupost per a nous tractaments experimentals pel tractament del càncer de mama .” Els titulars retrataven la desolació dels hospitals públics, i moltes dones treballadores sabien que la seva lluita contra el càncer de mama quedava en mans de la sort, i que podien perdre la vida per la negligència política.

A l’Institut Oncològic del Vallès, el doctor Martí Soldevila Carandell , no es rendia. Portava anys treballant, gairebé en secret, en un projecte que havia estat retallat, censurat i ridiculitzat. Era una vacuna, un escut biològic capaç de bloquejar per sempre la mutació que iniciava el tumor. Els informes oficials la van relegar a “projecte inviable”, Martí però, en va aconseguir crear una mostra, que va etiquetar amb un nom premonitori: Esperança.

Les nits d’hivern amb el canvi d’horari , s’omplien de llum a les finestres, en el silenci del laboratori, Martí i la seva assistent, la jove bioquímica Ruth Castanyer Farrell , aconseguiren estabilitzar la fórmula, i la seva màquina va donar el resultat: eficàcia total.

La notícia es va escampar com una flama entre la fredor burocràtica. Els ministres intentaren adjudicar-se’n el mèrit, la gent però, ja sabia la veritat. Les dones que havien signat cartes de protesta van formar un cercle al carrer: portaven espelmes roses i corejaven un únic mot: vida. La vacuna de Martí fou lliurada gratuïtament a tots els hospitals, gràcies a una xarxa de metges voluntaris i farmàcies que es negaren a obeir les ordres del govern.

 

Aquell Nadal, Catalunya i el món van celebrar el naixement d’un miracle científic.

I a les campanades de mitjanit, quan la neu començava a cobrir els carrers, una veu semblà ressonar pels carrers i places : “Cap dona més ha de morir pel silenci dels poderosos.”