Cercador
ÉSIA PARROQUIAL DE CORTIUDA, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església del nucli de Cortiuda,
al terme de Peramola, advocada A Sant Martí de Tours, de la que el Joan-Albert Adell i
Gisbert (Barcelona, 1955) i la Maria
Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0628301.xml

L’havia retratat A.Moras. l’any 1987 , Vista general de l'església.. No ens
cansem de reivindicar la memòria de l’Antonio Moras Navarro , q.e.p.d. , i la
seva gran tasca en l’àmbit de la documentació del Patrimoni històric, tampoc de
reclamar per a ell, el reconeixement que
mereix.

L’Església de Sant Martí de Cortiuda, és un edifici molt reformat, amb
l’afegitó de capelles als costats nord i sud, i l’allargament de la nau cap a
ponent; es veu perfectament la cantonada de la nau primitiva en el parament de
la façana sud.
La nau és coberta amb volta de canó i acaba a llevant amb un absis
semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que, com tot l’interior de
l’església, ha estat totalment transformat.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Aquesta transformació també es manifesta exteriorment pel sobrealçament de
l’absis, la coberta del qual presenta una clara desviació amb relació a l’eix
de la nau.
La porta, en arc carpanell, s’obre a la façana de ponent, que és coronada
per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats; aquest i la porta
corresponen al procés d’ampliació de l’església original, de la qual es
conserva només l’absis i part de la façana sud, on s’aprecia el seu aparell de
carreu petit i irregular, que contrasta amb el reble de les parts més tardanes,
i que posa en evidència les formes constructives de l’arquitectura rural de la
fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent
l'indret, ara pràcticament despoblat, formava part de la baronia dels Peramola,
substituïts successivament pels Desbrull, els Zurita, els Pinós, comtes de
Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos
d’Alenquer.
El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu
testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou
succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou
pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José
de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.
El tema del desplegament de
l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010),
modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns
Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions
Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les
conurbacions urbanes
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església del nucli de Cortiuda,
al terme de Peramola, advocada A Sant Martí de Tours, de la que el Joan-Albert Adell i
Gisbert (Barcelona, 1955) i la Maria
Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0628301.xml


L’havia retratat A.Moras. l’any 1987 , Vista general de l'església.. No ens
cansem de reivindicar la memòria de l’Antonio Moras Navarro , q.e.p.d. , i la
seva gran tasca en l’àmbit de la documentació del Patrimoni històric, tampoc de
reclamar per a ell, el reconeixement que
mereix.

L’Església de Sant Martí de Cortiuda, és un edifici molt reformat, amb
l’afegitó de capelles als costats nord i sud, i l’allargament de la nau cap a
ponent; es veu perfectament la cantonada de la nau primitiva en el parament de
la façana sud.
La nau és coberta amb volta de canó i acaba a llevant amb un absis
semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que, com tot l’interior de
l’església, ha estat totalment transformat.

Aquesta transformació també es manifesta exteriorment pel sobrealçament de
l’absis, la coberta del qual presenta una clara desviació amb relació a l’eix
de la nau.
La porta, en arc carpanell, s’obre a la façana de ponent, que és coronada
per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats; aquest i la porta
corresponen al procés d’ampliació de l’església original, de la qual es
conserva només l’absis i part de la façana sud, on s’aprecia el seu aparell de
carreu petit i irregular, que contrasta amb el reble de les parts més tardanes,
i que posa en evidència les formes constructives de l’arquitectura rural de la
fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent
l'indret, ara pràcticament despoblat, formava part de la baronia dels Peramola,
substituïts successivament pels Desbrull, els Zurita, els Pinós, comtes de
Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos
d’Alenquer.
El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu
testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou
succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou
pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José
de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.
El tema del desplegament de
l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010),
modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns
Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions
Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les
conurbacions urbanes
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6699 Relats
876 Comentaris
4981633 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT VICENÇ DE PAÜL. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LLERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- ERMITA DE SANT GRAU. ÚRUS. LA CERDANYA
- APOCALIPSIS
- CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. PUIGCERDÀ
- ESCOLA PÚBLICA DE VILADAMAT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. EDIFICI BATLLÓ. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.
- SANT JULIÀ D’AGE. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DEL REINO DE ESPAÑA
- IN MEMORIAM. ESCOLES DE TAÜLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- L'ERMITA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MASCABRERS A L'ALEIXAR, OBRA DE TORCUATO MARIN PORCÁ. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
- EDIFICIS ESCOLARS DE LA RIBERA D’EBRE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE LA PALMA D’EBRE.
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA. LESTONAC. SOLSONA. EL SOLSONÈS