ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ROMÀ DE PERLES. . FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 El Jordi Vila Juncá publica fotografies de l’Església de Sant Romà de Perles,
al terme de Figols i Alinyà, a la comarca de l’Urgell sobirà.

A. Moras, l’havia retratat l’any 
1983.  Esperem noticies a l’email
coneixercatalunya@gmail.com d’aquest/a persona que feia una excepcional tasca
en l’àmbit de la documentació de patrimoni històric en aquesta comarca de
l’Urgell sobirà.  Comencem a creure que
hi ha quelcom del cert en allò de “La Seu és la ciutat de les cinc efes: fam,
fum, fred, fàstic i fanatisme”.

 

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici religiós d'una nau i absis rodó. Nau
coberta amb volta de canó.

 

Construcció rústega de pedres no en filades. A la façana W porta adovellada
i campanar de paret. Té dues capelles afegides posteriorment.

 

Església d'una sola nau coberta amb un sol tram de volta de canó peraltada,
de perfil apuntat. És capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre
directament a la nau i que conté un àmbit presbiteral sobrealçat en relació a
la nau, al qual s'hi accedeix pujant tres graons. A la façana de migdia, prop
de l'absis, s'obre una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra,
aquesta d'esqueixada simple, s'obre a l'absis.

 

L'estructura del temple ha estat profundament modificat amb l'afegitó de
diverses capelles que atorguen a la planta una característica aparença
cruciforme que no responia al primitiu temple romànic. Entre aquests espais
afegits destaquen dues capelles laterals particularment profundes, de planta
quadrangular i cobertes amb volta de canó, que s'obren a la nau a través de
sengles arcs de mig punt. La capella lateral oberta al mur de migdia té
adossada, al seu costat de llevant, un altre espai més petit, quadrangular en
planta, que s'obre tant a la nau com a la pròpia capella lateral mitjançant dos
arcs de mig punt i que és coberta amb volta de canó. La capella lateral que
s'obre al mur nord té adossada la sagristia, un espai de planta rectangular al
qual s'hi accedeix a través d'una porta rectangular que hi ha al presbiteri.

 

L'interior de l'església és arrebossat -per bé que aquesta capa presenta
molt mal estat a causa de les filtracions d'aigua- i pintat amb un programa
pictòric que abraça la totalitat de l'interior del temple i que es basa en
formes arquitectòniques i florals, probablement del segle XIX.

 

Els peus del temple estan ocupats per un cor de fusta en alt, amb una
bonica balustrada de fusta. A sota del cor, en una petita cambra lateral al
nord de la porta d'accés, hi ha la pica baptismal. L'accés al cor es fa a
través d'una escala d'obra adossada al mur de migdia i, des del cor, hi ha una
escala de fusta adossada al mur de ponent que permet l'accés al campanar
d'espadanya.

 

La porta d'accés al temple es troba a la façana occidental. Es troba a una
certa alçada del terra, motiu pel qual presenta una escalinata d'accés. La
porta és en arc rebaixat i és coronada per un ull de bou circular. El conjunt
de la porta i l'ull de bou -visiblement obertes a la façana en un moment
posterior, a través de la lectura dels paraments- estan descentrades cap a
llevant, en relació a l'eix de simetria d'aquesta façana. En un pla superior,
hi ha una espitllera, vestigi de l'obra romànica original, que en aquest cas
si, està centrada en relació a l'eix de simetria. Encapçalat aquesta façana hi
ha un potent campanar d'espadanya, de la mateixa amplitud que aquesta, amb dos
ulls i amb coronació a doble vessant. El parament del temple és força
irregular, amb carreus poc treballats embeguts en morter de calç. Només a les
cantonades hi ha carreus més treballats.

 

Les modificacions experimentades pel temple fan molt difícil establir la
cronologia. Tanmateix, les parts romàniques serien probablement del segle XII.
Mentre que les ampliacions són del segle XVIII i del XIX, moment en què,
probablement es va dur a terme el programa pictòric de l'interior.

 

La parròquia de Perlas apareix esmentada en l'acta de consagració i dotació
de la catedral de la Seu d'Urgell. A banda d'aquest esment, vinculat a l'alta
edat mitjana tot i que de cronologia incerta a causa de la naturalesa del
document, les escasses dades documentals que s'han localitzat sobre l'església
de Sant Romà de Perles ses situen a la segona meitat del segle XI. Un dels
primers documents coneguts data de l'any 1051. Es tracta d'una donació a Santa
Maria de la Seu d'Urgell i a la canònica d'una vinya situada al terme de Sancto
Romano in Perulas. L'any 1055 trobem documentada la donació d'uns alous a Santa
Maria de la Seu d'Urgell.

 

El lloc de Perles pertanyia al segle XV a la jurisdicció senyorial dels
ducs de Cardona, sota la qual consta que es mantenia encara al segle XVII, dins
la batllia de Solsona.

 

Actualment, l'església de Sant Romà de Perles és sufragani de la parròquia
de Sant Vicenç de Coll de Nargó.

Sant Romà, com quasi tot el Patrimoni històric de Catalunya, pateix l’abandósistemàtic de les administracions.