Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE CANTALLOPS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia d’aquesta església parroquial, situada al centre del poble de Cantallops, el campanar - com en altres indrets de Catalunya - és una torre de l'antiga muralla.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de dues naus de capçalera carrada que ha sofert nombroses transformacions al llarg dels segles. A la façana hi podem veure la portalada de dos arcs, un de mig punt i l'altre apuntat; s'hi obren també dues finestres d'arcs de mig punt, transformades; són de doble esqueixada. Al costat nord hi ha les capelles laterals, afegides el segle XVIII. La nau septentrional posseeix volta de canó i la del costat de migdia és de quart de cercle. Tot l'interior és cobert de calç i pintat modernament. Al costat de la porta hi ha una làpida gòtica datada l'any 1320.
Fotografia de Marta Lloret. 2009
Encara que l'església apareix documentada ja el 844 com a possessió del Monestir de Sant Quirze de Colera, sembla ser que l'actual edifici data principalment del segle XIII. Joan Badia i Homs ( Palafrugell, (9.05.1941) , creu que aquesta primera notícia es tracta d'un falsificació per part dels monjos de Colera que volgueren justificar, mitjançant aquest document suposadament promulgat per Carles "el Calb", els seus drets sobre diverses esglésies de la zona. Segons ell aquest document va ser redactat el segle XIII. Així doncs les primeres noticies segures que posseïm són del 1279 i 1290 quan se l'esmenta amb el nom d'Ecclesia de Catalupis. L'església actual era l'antiga capella del castell.
Em cridava l’atenció que es consideri ‘monument’ una pallissa situada al número 6 del carrer de les Escoles, i no l’edifici que aixoplugava l’Ajuntament i les Escoles, del que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La tradició cristiana explica que Pau de Tars – que serà més tard l’ apòstol Sant Pau , conegut també com l'Apòstol dels Gentils - , estava vigilant la roba dels que lapidaren a Sant Esteve. Fets Apòstols 22, 20, i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de dues naus de capçalera carrada que ha sofert nombroses transformacions al llarg dels segles. A la façana hi podem veure la portalada de dos arcs, un de mig punt i l'altre apuntat; s'hi obren també dues finestres d'arcs de mig punt, transformades; són de doble esqueixada. Al costat nord hi ha les capelles laterals, afegides el segle XVIII. La nau septentrional posseeix volta de canó i la del costat de migdia és de quart de cercle. Tot l'interior és cobert de calç i pintat modernament. Al costat de la porta hi ha una làpida gòtica datada l'any 1320.
Fotografia de Marta Lloret. 2009
Encara que l'església apareix documentada ja el 844 com a possessió del Monestir de Sant Quirze de Colera, sembla ser que l'actual edifici data principalment del segle XIII. Joan Badia i Homs ( Palafrugell, (9.05.1941) , creu que aquesta primera notícia es tracta d'un falsificació per part dels monjos de Colera que volgueren justificar, mitjançant aquest document suposadament promulgat per Carles "el Calb", els seus drets sobre diverses esglésies de la zona. Segons ell aquest document va ser redactat el segle XIII. Així doncs les primeres noticies segures que posseïm són del 1279 i 1290 quan se l'esmenta amb el nom d'Ecclesia de Catalupis. L'església actual era l'antiga capella del castell.
Em cridava l’atenció que es consideri ‘monument’ una pallissa situada al número 6 del carrer de les Escoles, i no l’edifici que aixoplugava l’Ajuntament i les Escoles, del que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La tradició cristiana explica que Pau de Tars – que serà més tard l’ apòstol Sant Pau , conegut també com l'Apòstol dels Gentils - , estava vigilant la roba dels que lapidaren a Sant Esteve. Fets Apòstols 22, 20, i quan era vessada la sang d'Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ