ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BAR. EL PONT DE BAR. . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA LA PROVINCIA “ESPOLIADA”

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,  en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l'església parroquial de  Bar, advocada al protomàrtir sant Esteve,al
terme de Pont de Bar, a la comarca de l’Urgell sobirà, a  l’espoliada província de Lleida.  

Patrimoni Gencat  explica que l'església
parroquial de sant Esteve,  està situada
al capdamunt del poble de Bar, vora les ruïnes de l'antic castell,  i que podria remuntar la seva existència a la
primera meitat del segle IX, si l'acta de consagració de la Seu de 839 fos
autèntica. Malgrat això, l'edifici que es conserva actualment no permet establir
una cronologia anterior a les acaballes de l'edat mitjana, ja que, si bé sembla
que hi hagué la traça d'un bastiment romànic, les reformes i campanyes
constructives posteriors modificaren fonamentalment la seva aparença. A més a
més, en el segle XIX, l'edifici fou afectat per un incendi, en el qual segons
que sembla va cremar-se també la imatge romànica de la Mare de Déu de Tor, i
fou reconstruït.

L'església actual es producte d'intervencions que es reflecteixin en la
seva estructura i que en dificulten la seva classificació dins les coordenades
d'un estil unitari o en excés perfilat

 

De capçalera tripartida i carrada en un principi, posteriorment s'afegí un
absis semicircular evidenciat a l'exterior, que prolonga el central i accentua
l'eix longitudinal de la nau que ordena l'espai intern. El sistema de cobertes
introdueix voltes nervades de creueria. Es poden mencionar també les solucions
d'un cor aixecat sobre els peus de l'església i un cimbori sobre petxines que
marca transicions entre cobertes a diferents nivells, però que no podem
destacar com a cos de llum, radicat entre la nau i el presbiteri. D'altra
banda, les obertures de l'edifici, no massa significatives, amb predomini del
mur, es distribueixen en els laterals, absis i façana. Aquesta, de trets
sumaris, organitza l'accés amb porta d'arc de mig punt i un senzill òcul.
Trencant la idea d'un frontis simètric, a l'alçada de les cobertes, s'aixeca un
campanar que transforma la seva planta en octògon de costats desiguals i que es
divideix en alçat en un primer nivell massís i el cos de campanes, coronat amb
capitell. El parament de pedra vista deixa veure avui dia la disposició
irregular dels carreus i tradueix clarament el pas entre el campanar i
l'església, que li fa de base.

La Maria Lluïsa Cases i Loscos amplia un xic les dades a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601dy.xml

La retratava A.Moras l’any 1983 “Vista
exterior i entorn”. De l’Antonio Moras Navarro, ens agradarà tenir-ne noticia a
l’email castellardiari@gmail.com , som un país singular, tenim dades de
persones i personatges que son una vergonya per a la espècie humana, i ens
permeten ignorar les dades bàsiques d’altres, que com aquest fotògraf feien una
impagable tasca en l’àmbit de patrimoni Històric col·lectiu.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.



Us esperonem,  més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES  per evitar
l’extensió de la Covid.19;  confiem que
així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i  aquells que
no tenen una bona situació econòmica. ”.Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.824.  víctimes de la Covid.19https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210315_cam_covid19.pdf Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21,033 https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de  víctimesEls responsables de tantes morts no han pogut treure’n redit electoral almenys  de moment, confiem que  els madrilenys també recuperin el seny.  

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6915 Relats

1201 Comentaris

5429878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com