ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CEBRIÀ D'ESPONELLÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Llegia que l'església parroquial d’Esponellà, advocada a Sant Cebrià apareix documentada des de l'any 921. Durant els segles XV i XVI se li van efectuar importants reformes, realitzades per la família Corbera. El campanar és del segle XVI i la cúpula del 1920, ens agradarà tenir noticia del seu autor, Esponellà dissortadament no ha merescut l’atenció de l’arxiu del COAC de Girona.

Patrimoni Gencat ens explica que La família Corbera va fer la reforma d'una ogiva damunt el portal i d'una llinda gòtica a l'entrada. La porta presenta reforços de ferro forjat en forma d'espirals, de clara influència romànica i un cap de serp al pany. S'hi venera una verge amb el nen, de marbre policromat, del segle XV, que és segurament de l'escola de Girona. També es guarda una creu processional de plata del segle XVI, d'estil gòtic o plateresc.

Actualment l’edifici presenta la nau originàriament romànica i una altra de posterior, paral•lela. La façana principal presenta un portal d'accés d'estil romànic, una finestra superior d'arc de mig punt i dos finestrals tapiats procedents de l'antic campanar d'espadanya del temple primitiu. El campanar actual segurament va ser afegit al segle XVI i presenta planta quadrangular i coberta en forma de petita cúpula, construïda cap a l’any 1920.



La porta presenta quatre arcs en degradació de mig punt. Tant els arcs com els brancals estan fets de pedra treballada. L'arc exterior presenta un guardapols motllurat acabat en ogiva. Els arcs arrenquen d'una imposta de pedra motllurada que descansa sobre un escut gòtic a cada banda. Un dels escuts és de la família corbera, amb el corb en un camp d'or; l'altre és el de la família Des Plà, amb tres faixes d'or i vuit roses d'or. En una reforma posterior van col•locar una ogiva sobre la llinda. L'intradós és cec i està fet de carreus.

La porta, de fusta, està coberta per ferramentes en forma d'espiral, típiques de l'època romànica. El pany presenta un cap de serp i la balda és de ferro forjat.

Durant la última reforma litúrgica fou trobada la imatge gòtica de la Verge amb el Nen, trencada, i es restaurà.

Conserva restes del retaule dedicat a la Verge del Roser, del segle XVI.

Retratava també alguns d’edificis que aixoplugaven les escoles públiques abans de la dictadura franquista – estic a l’espera de rebre’n informació des de l’Ajuntament – i el pont sobre el Fluvià refet amb material de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832-París, 27 de desembre de 1923).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en volar’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – NOMÉS ho farà la ciutadania, així doncs, TOTS estem cridats a fer-ho.