ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GUILS DEL CANTÓ, ADVOCADA A SANT FRUITÓS. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA ” IN PECTORE” DELS PIRINEUS

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

 

En aquesta ocasió m’envia fotografies de Sant Fruitós de Guils del Cantó , al terme de Montferrer
i Castellbò, a la comarca de l’Urgell sobirà, de la que en diu la Maria Lluïsa
Cases i Loscos, a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cq.xml

 

L’església de Sant Fruitós de Guils del Cantó ,  encara avui té culte com a parròquia, tot i
que supeditada a la de Noves de Segre; apareix documentada des d’antic encara
que l’edifici actual respon a una construcció moderna.

No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a
precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engrandit l’edifici antic, i
construït de nou un campanar. La notícia queda recollida en el trasllat del
segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres
Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant
Fruitós amb un seguit de terres, cases, llibres i ornaments especificats en el
document.

Després de la seva consagració, l’església de Sant Fruitós no figura en cap
més document.

No és el cas de la parròquia, esmentada en el document de l’acta de
consagració de la Seu d’Urgell amb la grafia Eguils, i en la notícia de les
parròquies que l’any 1046 Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església
d’Urgell, on figura la parròquia d’Egils donada pel bisbe Eribau.

El capellà de la parròquia apareix en la relació de la dècima del 1279 i
del 1280 i en el llibre de les dècimes del 1391 (capellà d’Eguills o Gils), i
és inclòs dins del deganat d’Urgellet del bisbat d’Urgell.

 El lloc d’Equiles apareix esmentat
en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins
del 1080.

En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, queda
recollida l’adscripció del terme de Guils al primer quarter de Castellbò, a la
batllia de Guils, que comprenia, a més del lloc de Guils, cap de la batllia,
els pobles de Vila-rubla i Solans i els despoblats de Rocamora i Sant Magí.Patrimoni Gencat ens diu;  Església
de grans dimensions, d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent,
coberta per quatre trams de volta en arc rebaixat amb llunetes, separats per
arcs faixons que es perllonguen amb pilastres de secció rectangular que
recorren tota l'alçada dels murs, i amb una clau de guix a cada tram. La volta
arrenca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau.
Sobre el mur nord s'obren a la nau dues capelles laterals a través d'arcs de
mig punt, i sobre el mur sud s'hi obren tres capelles laterals, molt menys
profundes que les anteriors, també a través d'arcs de mig punt. La nau presenta
un cor de fusta als peus, amb moderns afegits d'obra. Sobre el fris de la façana sud de la nau s'obren petites finestres
rectangulars. La porta d'accés es troba a la façana de llevant, descentrada cap
al sud, a causa de la presència del campanar de torre que oculta mitja façana.
Es tracta d'una porta adovellada, coronada per una llinda amb la data de 1676 i
una creu de calvari gravada. Sobre l'eix de simetria de la porta, s'obre un ull
de bou circular que corona aquesta petita façana del temple que a l'interior,
es troba totalment descentrat i situat en una ubicació poc habitual, en una
cantonada als peus del cor de fusta.





 Així com el parament de l'interior del temple està arrebossat -malgrat el
seu estat a causa de les humitats- en el cas del parament extern no és així, i
els murs es mantenen amb pedra vista. Es tracta d'un parament força irregular,
a base de carreuons de la típica pedra vermellosa del país toscament
desbastats. Únicament a les cantonades hi ha carreus pròpiament dits. Sobre el
mur meridional del temple s'aprecia l'existència d'una antiga porta en arc de
mig punt, actualment tapiada. Així mateix, a la part alta de la façana de
ponent, s'hi obre un ull de bou circular, en aquest cas centrat en relació a
l'eix de simetria de la nau.

 

Els volums externs del temple són rotunds i massissos. El conjunt és
coronat per una coberta de llosa de doble vessant i als murs laterals són
visibles els volums de les capelles laterals de l'interior de l'església, més
baixos que la nau central i coberts amb coberta de llosa d'un sol vessant.

 

Adossat a la façana de llevant, ocultant-ne pràcticament la meitat,
s'aixeca un campanar de torre de secció quadrangular, d'aparença robusta, amb
dos parells de finestres en arc de mig punt a les façanes de llevant i de
ponent, i una de la mateixa tipologia a cadascuna de les façanes restants.
Corona aquest campanar una coberta piramidal de pissarra, amb ràfec.

La retratava l’any 1983,       A.
Moras , Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, al
que la comarca i àdhuc Catalunya, li deuen un acte de reconeixement, per la
tasca que va dur a terme en l’ambit del Patrimoni històric.

 

Vista posterior de l'església.

 

Es tracta d'una església concebuda sota els paràmetres estilístics del
barroc, aplicat en un context allunyat dels principals centres de creació
artística i de recursos limitats com eren els Pirineus del segle XVII.

La Rosa i el Miquel es expliquen la seva visita a :

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/01/sant-fruitos-de-guils-de-canto.html

 

El Jordi Vila Juncá retratava també,  l’edifici que havia aixoplugat l’escola
pública de Guils del Cantó , avui una entitat de població del municipi de
Montferrer i Castellbò, a la comarca de l'Alt Urgell, que havia estat municipi
independent fins a l’any 1972. 
Actualment l’edifici acull un servei de restauració i cafeteria.

 

 El poble és a l'esquerra del riu de
Guils, a la cara sud de la serra de Sant Magí, al sud-oest del terme municipal.

 Un branc de la carretera N-260, al
seu pas pel port del Cantó, és   seva principal via de comunicació.

La tasca infatigable del Jordi Vila Juncá ha permès recuperar un bon nombre
d’aquells edificis, que dissortadament no son considerats – llevat d’alguna
excepció – monuments històrics.

Oferim tot el material a les persones i/o entitats  que vulguin endegar un treball de recuperació de
la  memòria històrica de l’educació a la
comarca de  l’Urgell sobirà.

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6473 Relats

708 Comentaris

4802084 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com