ESGLÉSIA D'URTX, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS, EN SABIEU ALGUNA COSA DE L’EXISTÈNCIA D’UNA MAREDEDÉU D’AQUESTA ESGLÉSIA?. FONTANALS DE CERDANYA. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYORA ?- DELS PIRINEUS

 La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992) i l’  Enric Ventosa i Serra, escriuen
de l’Església Parroquial d’Urtx, advocada a Sant Marti de Tours, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0723501.xml

Església d’una nau capçada per un absis que ha estat molt modificada. La
planta de la nau és un trapezi amb les parets laterals paral·leles i el
frontispici esbiaixat.

L’absis és semicircular, sense finestres, i fa l’efecte que ha estat
reconstruït.

 La fàbrica dels murs és rústega, de
pedres esquistoses, de tons foscos.

El frontispici sobrepassa uns 70 cm la coberta de la nau i la part central
queda amagada per una torre campanar relativament moderna edificada davant seu.

 

La part oest de la paret meridional es veu bastant sencera i té una
finestra paredada i sense l’arc, que podria ser original. Una capella adossada
en aquest costat trenca la continuïtat de la paret.

 

La paret nord està molt masegada, ja que s’hi adossà la casa rectoral,
enderrocada fa uns anys, i  que després
es reféu.

 

A la part baixa del frontal del campanar hi ha una porta granítica de dos
arcs en disminució, amb l’aresta de l’arc davanter aixamfranada en forma de
cavet i uns relleus en el xamfrà. L’aresta de l’arcada interior té forma de
bordó. Aquesta devia ser la portada primitiva, transportada aquí en construir
el campanar.

 

Sant Martí d’Urtx és una de les nombroses esglésies fruit de l’activitat
constructora del segle XI

Fotografia de    Bosom i Isern, Sebastià / Paquita Giraud i Co.
1984. Vista de l'edifici.Té un campanar modernista datat l’any 1897, del que
ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com , Calixte
Freixa i Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer de 1920), mestres d’obres i
encarregat d’aquesta matèria en l’àmbit de la diòcesis d’Urgell, malgrat no
constar en la relació – minsa – dels seus treballs, en tñe força números, quan
a la descripció llegia ; planta rectangular (4'41 x 3'80 m). Està coronat per
una cornisa angular damunt caps de biga en cada mur i per una agulla piramidal
de pissarra negra amb les careneres clares. Els seus murs són de paredat de
materials negrosos i tenen les cantoneres de maó rogenc

Enlloc trobava referència de l’existència d’una Marededéu d’Urtx, que s’esmenta
com a desapareguda a:

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1517#tgv

Patrimoni Gencat, equivoca el text informatiu.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7705

Algú els ho hauria de dir, oi?.

Hauríem d’intentar  posar llum, oi?.
Sembla que de fum, entre uns i altres, n’han posat en excés.

Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com