ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. VILANOVA DE LA BARCA. SEGRIÀ. LLEIDA

En la meva recerca de l’aiguabarreig del Corb amb el Segre, m`aturava a retratar les runes esfereïdores – malgrat els anys – de la que fou església parroquial advocada a Santa Maria.



Vilanova de la Barca, patia severs bombardeigs l’any 1938 per part de l’aviació feixista - que es complaïa en llençar bombes damunt dels no combatents, com ja havia fet el 26 abril de 1937 a Guernica.

Es desestimava la seva reconstrucció, en la línia de destruir tot el Patrimoni històric i Cultural de Catalunya, fins on fos possible.

Les funcions parroquials foren assumides per l'església que dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, reconstruïda després de la guerra.

Llegia que l'estudi en planta no permet considerar-la com a fruit d'un projecte unitari. Els seus diferents espais presenten un caràcter additiu. Així doncs, a una església de nau única amb fals transsepte i absis rectangular d'origen medieval li foren afegits una nau lateral i un nou ingrés d'època barroca. D'aquest només es conserva el coronament compost per una cornisa que sosté una fornícula flaquejada per volutes Del que eren els interiors, solament es conserven part de les cobertes de l'àrea del presbiteri, on romanen, en alguns capitells i una clau de volta, mostres escultòriques, les quals, ofereixen dificultats pel que fa a una estricta classificació estilística. La seva datació vindrà donada per l'anàlisi de l'arquitectura que li donava forma.

En la nau lateral afegida en època barroca, malgrat la desaparició de les cobertes hi és perceptible encara la definició dels alçats, amb arcuacions de mig punt, i la interessant solució de les cantoneres aixamfranades.
Darrerament l'obertura que degué ser la principal ha estat tapiada i s'ha desplaçat l'accés al mur del presbiteri, la zona més ben conservada. La part més conservada és la posterior, una planta quadrangular amb dues capelletes laterals i una pilastra adossada reforçant els angles. Al costat on hi ha l'arc d'ogiva hi ha fetes, en baix relleu, dues imatges sobre capitells. Els trets són més aviat romànics i un tant primitius. De la façana d'entrada en queda la paret, gòtica, al damunt de la qual s'ha encastat una portalada neoclàssica mal reeixida. Els laterals deurien modificar-se en el mateix període.

La visió de Santa Maria, és una vergonya per als veïns de Vilanova de la Barca, per a la comarca del Segrià, per a la província de Lleida, i per la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA, que ha permès fins al dia d’avui el seu estat lamentable.







El Josep Salvany Blanch – per eterna vergonya de tothom - la retratava l’any 1924, com ho feia també amb la Barca que dona nom a Vilanova