ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE VILAJOAN. GARRIGÀS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de l'església parroquial del veïnat de Vilajoan, al terme de Garrigàs, advocada a Santa Magdalena, llegia que anteriorment havia estat dedicada a Santa Maria.

Patrimoni Gencat ens diu que es troba situada a l'entrada del veïnat de Vilajoan, és un edifici amb dues naus, tot i que fins els segle XI només en tenia una, i al segle XII es va afegir l'altra nau. La nau nord, la més antiga, té absis semicircular ultrapassat i la cobreix una volta de canó amb tres arcs torals.



L'absis és de planta de ferradura i la coberta és de quart d'esfera. Al centre del mur hi ha una finestra de doble biaix. Els dos murs laterals de la nau tenien tres arcs dels que es conserven els de la banda nord. Els del mur de migdia van ser destruïts per afegir-hi l'altra nau i obrir-hi formers més grans. La nau romànica que s'afegí a la banda de migdia es comunica, com hem dit, mitjançant dos arcs formeres. La portalada s'obre en el mur lateral sud d'aquesta nau. És de dos arcs en gradació, llinda i timpà. En el timpà, en baix relleu, hi ha una creu inscrita en un cercle. En el mur de migdia es conserva la cornisa excorbada. Aquesta nau es cobrí amb volta de canó. Damunt la banda de ponent d'aquesta nau s'eleva el campanar, de dues arcades.

L'església de Santa Magdalena de Vila Joan és documentada des del segle XI. Així, se sap que el 1093 va ser donada al priorat de Lledó pel prevere Arnau Gausbert. L'edifici presenta elements arquitectònics que corresponen a cronologies diverses. De l'època més primitiva, datable entre els segles X-XI, es conserva una nau amb absis semicircular. La nau afegida a la banda de migdia segurament va ser bastida durant els darrers anys del segle, XI, i l'absis pot ser datat entre els segles XVI -XVII.

La parròquia de Vilajoan , documentada els segles XIII i XIV, havia estat pròpia el segle XIX, quan el lloc formava un municipi independent juntament amb el veí nucli d'Ermedàs.

Quan al topònim trobava; en la documentació antiga Carrica (Segle X), d’origen incert, potser relacionat amb garriga, etimològicament d'un mot preromà *garrīca o *carrīca, ‘coscoll, alzina’ (?), sobre l'origen del qual han discutit amplament els lingüistes (cf. Schuchardt en ZRPh, xxiii, 198; P. Skok en Rom. l, 210; Gamillscheg en ZRPh, xli, 505; Meyer-Lübke Kat. 121).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic, és per als catalans un impartiu ètic .