ESGLÉSIA DE L’ANTIC MONESTIR DE SANT JULIÀ DEL MONT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà 
sobirà i les comarques confrontades, i atès a la situació de “ presó
municipal RENOVABLE  “ en que ens trobem
a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio
Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es
penjarà en un blog, i al ensems ,  us
esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 



M’enviava fotografies  de l’
església  de l’antic monestir de Sant
Julià del Mont , al límit amb Sant Joan les Fonts, a l’extrem septentrional del
terme de Santa Pau,  i al cim de la serra
que porta el seu nom, a 903 metres d’altitud,  on s’aixequen les ruïnes d’aquest   edifici
d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, el qual s’obre
directament a la nau. La volta original, que tant a la nau com a l’absis
arrencava d’una senzilla imposta en cavet que corre al llarg dels murs i del
semicilindre absidal, fou substituïda en època barroca per una volta rebaixada,
amb llunetes, de la qual avui només queda l’esquelet dels arcs de reforç i la
decoració de la volta absidal, que amaga la volta original. En aquest mateix
procés de reforma, o potser després, fou afegida al cantó de migjorn una
sagristia i un porxo a la façana de ponent, modificant a l’ensems la porta, que
engloba el campanar original, d’espadanya i de dos ulls, perfectament
identificable com a façana de llevant de la torre que es dreça sobre el porxo.

Cal assenyalar la presència al cantó de tramuntana, cap al centre de la
nau, d’una absidiola semicircular, la qual, tipològicament, té tot l’aspecte
d’ésser un afegit tardà, però que, en canvi, s’obre a la nau a través d’un arc,
que arrenca de sengles impostes, correctament integrat en el parament del mur.
Això fa que hom no pugui descartar l’evidència que l’església de Sant Julià del
Mont presentés una solució tipològicament molt singular, o bé que l’afegit
correspongui a una època molt avançada, i realitzat amb una gran voluntat
d’integració.

 

Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, la qual,
juntament amb una altra finestra del mateix tipus, oberta a la façana de
migjorn, són les úniques obertures originals visibles en l’edifici.

 

L’aparell constructiu és molt uniforme, format per carreus de pedra
sorrenca sensiblement erosionats, ben tallats i escairats, disposats en filades
uniformes i regulars que posen en evidència les formes constructives que
caracteritzen l’arquitectura del segle XII

Patrimoni Gencat  explica que les
restes de l'església mostren un passat gloriós. Fou aixecada amb carreus molt
ben escairats de color vermell. D'una sola nau, amb dos cossos afegits
posteriorment. Un servia de baptisteri i era de planta semicircular, a manera
d'absis. Es conserva íntegre. L'altre era la sagristia, de la qual només en
resten els murs. La porta és al costat nord juntament amb el campanar de
cadireta original romànic. Davant d'ells s'hi va afegir un cos de dos pisos amb
dos grans arcades que servien de pòrtic i d'accés. La volta està enfonsada.

L’Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 )  retratava l’any 1984 l’espai  interior encara no enrunat.

El document més antic que s'ha trobat sobre Sant Julià del Mont és un
diploma del rei Carles el calb de França, datat l'any 867 a favor del seu abat
Rimila. Consta que aquest darrer havia construït les cel·les de sant julià i
Sant Vicenç en el pagus de Besalú. Mort aquest abat, el monestir va passar a dependre
de Sant Esteve de Banyoles.

Abans del segle XIV es creu que es va separar del monestir ja que apareix
en els documents com a parròquia.

 

L’Antoni Noguera i Massa , el Jordi Vigué i Vinas . el  Jordi Fernandez i Cuadrench , i el  Joan-Albert Adell i Gisbert, amplien aquesta
informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0436501.xml

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació;   en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.

 



 

 

Us esperonem,  més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES  per evitar
l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant  Julià, la seva esposa Santa Basilissa   i
Sant Vicenç , davant l’Altíssim,  podrem
aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i 
aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6358 Relats

675 Comentaris

4596180 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com