Cercador
ESGLÉSIA DE LA CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que la Casa Coll al llarg dels anys, havia fundat / dotat quatre Beneficis: el de Nostra Senyora de Gracia, a l’església de la seva advocació, el de Sant Antoni, a la Parroquial, el de la Verge dels Dolors, a I' ermita del Calvari, i el de Nostra Senyora de les Neus, també a l’ermita d’aquesta titulació, propietat de la Casa, que avui ho esta baix la de Montserrat.
De l'església de la Mare de Déu de Gràcia trobava; és davant la parròquia de Sant Llorenç, en una de les zones més elevades de la població; edifici de planta rectangular d'una sola nau i orientat al nord.
La façana es va construir sobre un basament de pedra sorrenca, té una porta de cavallers, i la porta en arc de mig punt presenta gran dovelles, característiques de les construccions catalanes d'aquest moment. A ambdós costat de la porta i més altes s'obriren dues petites finestres treballades en pedra, d'arc trilobulat i d'escassa llum, que il•luminaven els peus de l'església.
Els murs perimetrals són de maçoneria de pedra mitjana carejada i lligada amb argamassa de calç. Coberta amb un bigam de fusta i teula a doble vessant, suportat per tres arcs de diafragma bastits amb carreus i fonamentats sobre pilars de grans carreus.
El presbiteri s'alça sobre una volta catalana de maons plans que es recolzen sobre dos arcs rebaixats A l'alçada del tercer arc diafragma un mur transversal delimita una cripta, també transversal, que originalment s'obria a l'exterior a través dels esmentats arcs. Al mig de la nau, en sentit longitudinal hi ha dos grans vasos funeraris del segle XVII. Al mur est s'hi obren tres finestres del segle XV (modificades i ampliades posteriorment). Estilísticament, l'edifici correspon als darrers anys del segle XIII o començaments del XIV. La reforma que transformà totalment la concepció espacial i funcional de l'edifici es realitzà en el primer quart del segle XV, en el marc de les corrents goticistes del moment.
L'edifici de la Confraria, actualment fora de culte, va ser església des de principis del segle XV, tot i que fou construït amb una funcionalitat civil, com manifesten les estructures productives descobertes recentment.
Des del segle XVII és seu de la confraria mariana que li dóna nom.
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/viewFile/216694/295271
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De l'església de la Mare de Déu de Gràcia trobava; és davant la parròquia de Sant Llorenç, en una de les zones més elevades de la població; edifici de planta rectangular d'una sola nau i orientat al nord.
La façana es va construir sobre un basament de pedra sorrenca, té una porta de cavallers, i la porta en arc de mig punt presenta gran dovelles, característiques de les construccions catalanes d'aquest moment. A ambdós costat de la porta i més altes s'obriren dues petites finestres treballades en pedra, d'arc trilobulat i d'escassa llum, que il•luminaven els peus de l'església.
Els murs perimetrals són de maçoneria de pedra mitjana carejada i lligada amb argamassa de calç. Coberta amb un bigam de fusta i teula a doble vessant, suportat per tres arcs de diafragma bastits amb carreus i fonamentats sobre pilars de grans carreus.
El presbiteri s'alça sobre una volta catalana de maons plans que es recolzen sobre dos arcs rebaixats A l'alçada del tercer arc diafragma un mur transversal delimita una cripta, també transversal, que originalment s'obria a l'exterior a través dels esmentats arcs. Al mig de la nau, en sentit longitudinal hi ha dos grans vasos funeraris del segle XVII. Al mur est s'hi obren tres finestres del segle XV (modificades i ampliades posteriorment). Estilísticament, l'edifici correspon als darrers anys del segle XIII o començaments del XIV. La reforma que transformà totalment la concepció espacial i funcional de l'edifici es realitzà en el primer quart del segle XV, en el marc de les corrents goticistes del moment.
L'edifici de la Confraria, actualment fora de culte, va ser església des de principis del segle XV, tot i que fou construït amb una funcionalitat civil, com manifesten les estructures productives descobertes recentment.
Des del segle XVII és seu de la confraria mariana que li dóna nom.
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/viewFile/216694/295271
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429501 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ