Cercador

Llista categories

escrits

Un relat de: silvia_peratallada

les cames ja no me les sento...
puc entendre com es vàren sentir els antics
i molts no tan antics
viatjant a terres llunyanes
per trobar el seu destí,
aquell que somien,
que desitgen
i que , quan troben,
desitjarien que se l'hagués endut el vent
desitjarien no poder somniar...
decepció fred anyorança
families separades
fam, tristesa, impotència
explotació decepció penediment

somnis enterrats
en un sol viatge de tren
vides soterrades
parelles separades
papers mullats.

Comentaris

Afegir comentari

Un viatge...[Ofensiu]
Llibre | 24-05-2005
...no és sols el camí vers un destí. Perquè sovint la consecució d'aquest final no respon a les expectatives que s'havien creat.

Quantes Ítaques no s'han destruït després d'hores, dies, anys de llarg camí???

Un viatge és vivència per ell mateix. És vida. És un caminar que obre portes... i també les tanca. Que pot dur a soterrar somnis i vides senceres, que pot conduir a trencaments impensables. I entremig de tot plegat, queden aquests escrits que ara ens has ofert: papers mullats

Salut!

LLIBRE

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >