Cercador
ÉS JUSTA LA MOR
Un relat de: Identitat Inedita- Compartir:
ES JUSTA LA MORT?
Quan algú es mor, sempre diem no és just.
I quan algú es mor tothom diu no és just.
Doncs si quan algú es mor sempre i tothom diu: no es just,
potser és que no és just.
Que encara estem pagant el deute del pecat original?
Com??? No, no. Nosaltres no hi érem.
Això es la justícia divina? o la injustícia?
O tot plegat es una gran mentida?
O no?
Ni Adam i Eva, ni Caín ni Abel...
O sí?
O Darwin?
Doncs, què?
Hi ha vida després de la mort?
O potser només pols?
Quan algú es mor, sempre diem no és just.
I quan algú es mor tothom diu no és just.
Doncs si quan algú es mor sempre i tothom diu: no es just,
potser és que no és just.
Que encara estem pagant el deute del pecat original?
Com??? No, no. Nosaltres no hi érem.
Això es la justícia divina? o la injustícia?
O tot plegat es una gran mentida?
O no?
Ni Adam i Eva, ni Caín ni Abel...
O sí?
O Darwin?
Doncs, què?
Hi ha vida després de la mort?
O potser només pols?
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
78 Relats
89 Comentaris
6046 Lectures
Valoració de l'autor: 8.53
Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.
Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.
Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.
Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.
M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.
Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU
EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.