ERMITA DE SANT GENÍS DEL TERRER. LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

 L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà 
sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.

 

En aquesta  ocasió m’enviava fotografies
de  l’ermita advocada a Sant Genis, al
paratge del Terrer,  a uns dos
quilòmetres al nord-est del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la
població de Llançà, en un replà de la carena del coll del Terrer.

Patrimoni Gencat explica que es  tracta
de les restes consolidades del petit temple del Terrer, d'una sola nau amb
absis de planta semicircular ultrapassat de ferradura. La nau, sense volta,
presenta els murs perimetrals arrasats, amb una alçada màxima conservada d'uns
dos metres. L'absis, en canvi, conserva la volta de quart d'esfera amb restes
de l'encofrat original i dues finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt,
obertes als paraments de llevant i migdia. L'arc triomfal ha estat completament
restituït i està bastit amb carreus de pedra desbastada. L'església presenta la
particularitat de tenir tres portes, obertes als murs de ponent, tramuntana i
migdia. A l'interior de la nau hi ha un banc corregut de pedra adossat als murs
perimetrals i, a la banda de tramuntana, la base d'un pilar adossat procedent
d'un d'arc toral. També hi ha les restes d'un paviment de morter allisat, sota
el qual apareixen rastres d'un altre paviment de morter i picadís ceràmic.

 

L'aparell és de grans pedres desbastades amb predomini de la pissarra,
lligades amb morter de calç. A la part inferior de l'absis hi ha quatre grans
filades bastides amb la tècnica del "opus spicatum".

"L'Església del Terrer" és el nom amb el que es coneixen aquestes
runes, resta oblidada l'advocació a Sant Genís, sota la qual és documentada al
segle X com a possessió de Sant Pere de Rodes. En el document de dotació del
monestir per Gaufred d'Empúries del 974 no s'esmenta l'església, però sí els indrets
del seu alou dits "collum de Terrario, redeiritio de santo Genesio o
sorbeirolo de sancto Genesio". Aquests topònims es tornen a citar com a
límits del territori de l'abadia a l’epístola del papa Benet VI del mateix any
974, en un precepte del rei Lotari del 982 i a l'epístola del papa Joan XV del
990, documents que anomenen, a més, l'església de Sant Genís entre les situades
dins el terme monàstic.

 L'any 1091 queda documentat un
litigi entre el Monestir de Sant Pere de Rodes i el de Sant Esteve de Banyoles
per la titularitat d'aquesta església i altres que finalment queda resolt a
favor del monestir empordanès.

 

L'any 1984 el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la
Diputació de Girona conjuntament amb els Amics de Llançà endegaren un projecte
de consolidació i de manteniment de l'ermita, així com l'arranjament dels
accessos.

Que Sant Genis , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que
pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i 
aquells que no tenen una bona situació econòmica.