ERMITA DE SANT BALDIRI. LA OBLIDADA DE GALLINERS. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu, ermita d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntat i absis pla, sense sobresortir de la nau. La planta és rectangular i estava coberta a dues aigües. Per damunt de la volta i sota el teulat hi havia una golfa practicable. El campanar, situat al costat, és d'espadanya. La façana principal s'orienta a ponent i té un accés format per una porta dovellada de pedra treballada, sobre la que hi ha una finestra cònica que interiorment donava a una petita entreplanta formada només a l'entrada, que feia de petit balcó, frontalment situat respecte de l'altar. Al costat nord hi ha les restes d'antigues construccions adossades, avui derruïdes.

Ermita dedicada a Sant Baldiri, copatró de la parròquia de Galliners. Per la festa del Sant s'hi celebrava un concorregut aplec. Segons la llegenda local, el Sant va voler pertànyer a la parròquia de Galliners i com que el terme era disputat per altres pobles, va realitzar un acte prodigiós per demostrat aquella pertinença.

La tradició explica que els poble de Vilademuls, Galliners i Parets es disputaven l’advocació de Sant Baldiri en el punt on coincideixen els seus termes, i per tal de posar-se d’acord van decidir tirar un bastó enlaire demanant al sant que l’adrecés allà on ell tingués preferència. El bastó va anar a caure al terme de Galliners i just en aquell lloc es va erigir la capella

EL 1908 l'edifici estava en estat ruïnós i per aquest motiu, la imatge del sant titular va ser traslladada a l'església parroquial. Les restes de la volta són d'estil gòtic. A una porta hi ha la data de 1709, que indica una reforma. La referència més antiga trobada és la de 1639, en que en les visites pastorals es va fer constar que s'hi anava en processó dos cops l'any des de Galliners i que hi havia un altar ben ornat.



Fotografia de 1990. Casanovas i Voltà, Maria Dolors / Cargol, L.

Durant la guerra de la Independència, els francesos establiren un fortí al turó de Sant Baldiri.

http://janonomar.blogspot.com.es/2016/12/la-llegenda-de-lermita-de-sant-baldiri.html

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/08/goigs-sant-baldiri-galliners-pla-de.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ en patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és de feina de TOTS.

Hi ha una pregunta que em corseca; com és possible que en una Catalunya amb poca població, amb obvies dificultats tècniques, i àdhuc econòmiques, es fessin edificis monumentals com aquest, i que en l’actual Catalunya, pletòrica de població, amb totes les facilitats tècniques que el progrés permet, i sense problemes econòmics ‘reals’, tothom estigui resignat a veure’ls ensorrats?.