ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. CASTELLDANS. LES GARRIGUES

 Havien fet una breu aturada a Castelldans 
- en la documentació antiga Castro Assinos (Segle  XI), contracció de castell d’àsens ‘castell
d’ases’, potser al·ludint a la producció d’aquests animals domèstics- el Josep Olivé
Escarré (  Sant Llorenç Savall, 2 de maig
de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mig de 2019) i l’Antonio Mora Vergés, en
la que retratàvem l’església parroquial, advocada a Santa Maria, i l’edifici de
les escoles de quina autoria desesperava ja de rebrent noticies :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/05/esglesia-de-santa-maria-castelldans-les.html

El 9-07-2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès,
amb el resultat del trencament de  l’húmer
, el dit petit de la mà dreta i alguna costella, i prèvia intervenció de la
Policia Local, em traslladaven a l’ Hospital Taulí de Sabadell, on un cop fetes
les radiografies, practicades les cures mínimes, i enguixat el braç fins al
colze, em posaven un cabestrell, i m’enviaven a casa.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME m’enviava una
fotografia de l’ermita de la Marededéu de  Montserrat, l’edifici s’aixecava “ a jova”
pels veïns, segons el projecte del fuster Francesc Triquell “ el ganxo”, i la
direcció del paleta Josep Corretjé ( d’ambdós artesans ens agradarà tenir
noticia  a l’email castellardiari@gmail.com  del cognom matern, i del lloc i data de
naixement i traspàs )

https://3.bp.blogspot.com/-Nwf7UqIf0-k/U2dJU23mkqI/AAAAAAAAXi8/3QAkgZEYKD8/s1600/montserrat+castelldans+6.jpg

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat.html

Patrimoni Gencat diu de l’ermita, edifici d'una sola nau rectangular
coberta a dues aigües. Exteriorment en destaquen els grans contraforts a les
partes laterals. La pedra s'ha deixat vista i són grans pedres irregulars sense
escairar a excepció dels llocs destacats (muntants, angles...). Les parets
laterals, fetes de pedra més tosca, estan arrebossades parcialment.

 

La façana als peus de l'església, acabada en punxa, està rematada per un
senzill i petit campanar flanquejat per dues punxes als angles. Destaquen els
tres arcs de l'entrada; el central, més ample, s'hi especifica la data de la
construcció, i damunt seu hi ha una petita rosassa.

 

L'interior està cobert amb coberta volta de canó. Tot ell està enguixat i
pintat, mostrant una pavimentació de mosaic. Al fons de la nau hi ha un petit
altar dedicat a la Verge de Montserrat, i a la part esquera, una petita
sagristia el volum de la qual és visible des de l'exterior.

La campana està feta amb monedes de la II   república – únic miratge de llibertat que s’ha
viscut en aquesta terra -  i morters de
coure, donacions dels habitants del poble.

Tenim, quan superem les conseqüències de la caiguda, molta feina a fer, des
de agrair-ho a la Marededéu de l’Ajuda de Balenyà – com era bon costum del
Josep Olivé Escarré – fins a repetir la nostra visita a les Garrigues.

Com bé diu el Virolai, Catalunya és el nostre Paradís, oi?