ERA UN MALPARIT I S’HO MEREIXIA

Un relat de: Brígida Balcells i Puigdevall
Sempre he estat una noia molt maca i vulnerable però molt llesta.
La meva millor amiga em va convidar a la seva festa i el primer que vaig preguntar-li va ser:
-Hi haurà el Joan, aquell fastigós que sempre em busca quan em veu?no m’agrada gens ja ho saps.
-Ets maca i els nois et miren Tate, sempre t’ho dic, i el Joan no és tant mal noi. Jo vaig pensar això et penses tu, no li ho volia dir però em vaig deixar anar. – a més a més tinc la regla.
La meva amiga em va contestar: -Au! Va que n’ets exagerada.
Vaig acceptar a desgrat d’anar-hi, pensant que segurament hi seria el Joan, i efectivament va ser el primer que vaig veure, aquest cop hi havia altres nois que no coneixia.
Durant tota la nit i la festa veia que el malparit no deixava de mirar-me, com aquell animal que espera el millor moment per atacar la seva presa. Segur que pensaria;- aquesta nit segur que me la follaré.
Jo me’l mirava, això per desgràcia encara el feia excitar més de ben segur. Fumava i bevia molt, quan me’l vaig treure del cap, vaig voler anar a trucar a la meva mare, que sempre patia molt per mi, i un cop vaig haver acabat dient que tot havia anat molt bé, me’l trobar a davant, va encastar-me a la paret i em va llepar la cara. Vaig voler anar cap a la porta per escapar-me, però hi va arribar el abans i recolzant-s’hi es va despullar, mai havia sentit tant de fàstic!, va estripar-me la brusa i em va treure el sostenidor d’una volada. Tenia molta força el malparit! Les faldilles i les calces també me les va treure, me les va estripar i va començar a follar-me, jo innocent de mi no vaig demanar cap ajuda, i tampoc no feia cap crit, ni tampoc cap gest.
Va anar traient-la i ficant-la dins fins que es va escorre, per sort, no va trigar gaire o no aguantava gens o estava molt excitat. Al poc d’acabar es va quedar adormit tot nu al llit, com una bèstia satisfeta després d’haver cruspit la presa tant desitjada. Jo vaig pensar ara en aquest estat, -em venjaré de tu, fill de puta.
Em vaig vestir amb la roba de la meva amiga, em queda bé em vaig dir i per sorpresa meva a la festa ja no hi havia ningú, molt millor vaig murmurar. Vaig anar tot seguit, al garatge del seu pare, hi havia unes motocicletes aparcades, vaig agafar unes cordes i un pega molt fort i uns guants de la seva mare. Vaig ficar el Joan despullat al meu cotxe al maleter, per descomptat. Vaig conduir tot lo lluny que vaig poder, potser 100 quilometres. Vaig veure una antena de telefonia de lluny, hi vaig anar, hi vaig lligar el malparit amb els guants posats i les cordes un cop lligat per les cames i pels braços i per la boca. Li vaig agafar la seva polla, estava freda de la humitat de la nit i li vaig començar a fer una palla fins que li va sortir tota la seva llet, ni se’n va adornar tant adormit i borratxo com estava. Amb el pega i una mica més de corda, erecte, li vaig enganxar a la panxa i me’n vaig anar amb el meu cotxe altre cop.
Al cap d’uns dies va sortir la seva fotografia als diaris i pocs mesos després sense que a casa meva en sabessin res, vaig avortar el seu fastigós fill.

Comentaris

  • xelofont | 12-05-2012 | Valoració: 10

    tot el relat va acompanyat d'una realitat perfectament descrita, m'agrada el càstig i m'encanta que estigui tant passat i torrat que ni s'assabenti de la palla, segurament és el càstig més gran que podria rebre el tòtila...per cert si una cosa costa és excitar en un relat i ho aconsegueixes, fas a la protagonista destitjable, encara que finalment el paio ho esguerra tot...però ha rebut de debó, s ho mereixia
    vols sopar amb mi??

  • Ser fidel no sempre vol dir estimar.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 02-01-2012

    M’has deixat ben descol•locat amb el teu comentari. No és que no et cregui o que pensi que és estrany que, atesa la literatura que practiques (que m’agrada, que quedi clar), prediquis la fidelitat. Tot el contrari, els períodes d’amor poden implicar ser fidel, perquè no necessites altre cosa, perquè et sents perfectament saturat amb el que tens. Molts dels meus poemes parlen d’amors temporals, generosos, còmplices i de vegades esbojarrats. Que no els diries amors, sinó passions, rauxes, aventures...? Hi pots posar molt sentiment, en aquestes aventures, i poden ser molt satisfactòries.
    Tanmateix, pot arribar el moment, la persona, que t’omple definitivament i restar fidel la resta de la teva vida. Però no en depenguis, hem d’estar preparats per si l’amor s’acaba. Per a mi, l’amor té mil cares i totes ho són: L’amor al proïsme, l’amor de mare, l’amor de déu, el sexe amb sentiments, la convivència perfecte... I si es fa el lligam exclusiu és perquè vol, no per principis.
    M’alegra que a tu et sigui suficient.

  • collons!!![Ofensiu]
    nadàlia | 17-11-2011 | Valoració: 7

    M'has deixat esborronat, garratibat i acollonit. Si de cas aniré en compte si surto alguna nit! ( rima ). Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Brígida Balcells i Puigdevall

Brígida Balcells i Puigdevall

21 Relats

70 Comentaris

40298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.21

Biografia:
Brígida Balcells i Puigdevall

Tinc 49 anys

"Bebepe" pels que més m'estimen
em fa sentir nena malgrat la maduresa
que començo a tenir.

He canviat la meva part d'a baix per la que hi tenia de dalt
les meves cames, he decidit posar-les de color


Tinc poc temps per aquesta pàgina, però m'agrada poder-hi escriure, alguna cosa i llegir amb la meua llengua materna, que fa 18 anys que les meues orelles no poden sentir gaire parlar-la, no hi tornaria a Catalunya, però me l'estimo molt.

Ciutat? a on visc, Stuttgard la capital del Land alemany de Baden-Württemberg