EPÍSTOLA AMB NOM

Si en qualsevol hora avorrida, el meu bleix em diu adéu, avui sé que sabré, sense paraules de ningú que vesteixi cap moment, que he trobat l’encís d’una mà de ploma que llegeix endins el que està escrit, avui sé que sabré que he conegut l’elegància escriure furtivament amb lletres amagades. Llarg ha estat el camí, ple de pols que t’ennuega i buit de molt del que t’emplena, però a la ratlla de l’horitzó que ens assenyala el destí, ella, sirena orfe de far, s’ha fet llum; ella, escuma a l’ona blanca, s’ha fet lletra entenedora; ella, nascuda de l’atzar, s’ha ancorat a la memòria. Si en qualsevol hora avorrida, el meu bleix no em diu adéu, seguiré les engrunes de les lletres.