entre aquells dos joves, hi quedaven dubtes

Ja mai deixa escapar els trens
ara és ella qui s'adona
del que és i del que va ser,
"aquella tal història, viscuda
de tal, diferent manera
a totes les altres". Res més.

I ella tampoc esperava més,
només deixava que el temps passés,
vivint cada minut, a cada racó, de cada dia,
i ho intenta explicar,
però no se'n surt, per variar.

I tornen a quedar dubtes,
dins la seva pell;
El pèrquè de la fugida
i la versió del que ell vivia
quan deixava passar els trens,
es fumava les hores
abraçat a la guitarra
i la resta del temps a ella.

I on son les abraçades,
i no sap si és la por d'ell
per una mala interpretació, d'ella
o el desig d'ell que,
lluny de l'amistat o la passió,
ha abandonat aquest món,
i no en té ganes, no té raons,
i potser a ella no li calen explicacions.