Cercador
ENFONYALL
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
Surto del meu cau amb un farcell d’il·lusions que no són meves només, i amb les butxaques plenes d’una aroma que només té un nom. El sol enlluernador m’abraça, ell és el guardià que m’observa i la seva llengua em parla amb franquesa, d’uns freds que han fugit esperitats, no per la marxa inexorable de la sorra dels rellotges, no perquè els vents escabellats els hagin foragitat, han reculat cap a d’altres terres enllà, espantats pel caliu d’una guspira de llum, pel despertar d’una fada empolainada de les arrugues del patir, que amb les seves ales pentinades vola amunt, molt amunt. I la fada es transfigura com una crisàlide assedegada, en les lletres que assenyalen un camí, una travessa clapejada d’engrunes que només tenen un destí. I quan desembarqui al jardí de les delícies sabrà que és el seu cau també.