ENDEVINAR

Un relat de: Jep Boix Frias
Sé perfectament què et vaig endevinar. No ho he dit mai del tot ni he sigut un sincer sencer.

Veure't sovint em mata a pessics. Veure't em mina la resistència que he construït entre morts, suor d'eina, punk i poemes que només sé escriure enfundant-me les mans en punys americans.

No soc violent de mena. Tampoc trist per costum.
És veritat que no paro l'altra galta perquè em van estomacar en nom de la diferència. La injustícia m'arremanga la mala llet. Al pati de l'escola hi penjaven llençols a favor de la tolerància i jo em cobria el cap dins un gros tub de formigó per protegir-me de les hòsties. Els càstigs a casa passaven per nits aïllat entre senglars i la foscor del bosc. No sabia com tornar fins a la porta. Les ombres ensenyaven els ullals. Ell em va posar en solitud als sis anys. Tinc por, ja està. No és, però, aquell temor infant del passat. La meva por adulta, inconfessa, és que em falti la teva mirada. No cuidar-te perquè ja ho tens cobert. Que si no em cuides tu, no permeti que ningú ho faci. A voltes m'esquives i d'altres m'acaricies amb la veu el solc de les llàgrimes que he après a vessar, tard. Que em facis oblidar que malgrat tu i després de tu hi ha més dones i camins agraïts, em fa por. Quedar-me així d'idiota a canvi d'uns minuts on et sento l'ànima contra la pell que porto. Com una mica de marinada que refresca inferns.

Perdre't perquè ho decideixo. Una plantofada sobre la taula dels meus versos. Què collons. Adéu.
També vull marxar. També em fa por. També ho necessito. També t'enyoraré.

He conversat amb una noia escriptora que té una personalitat increïble. Hem pujat un turó sense callar. Al principi d'aquesta bogeria em vaig ficar en llits on els crits de plaer trempaven inclús els veïns.
Entrava a urgències i no havia pogut despistar la sang quan venies. Amb les peses converteixo l'arbre vascular en un laberint però aquest sentiment no es desorienta prou. Tu m'aixamples el cor. El capitalisme no m'ho ha estripat, això.



Jep Boix Frias

Comentaris

  • Producte[Ofensiu]
    Jep Boix Frias | 09-05-2021

    Diuen els que hi entenen en psicologia que la ràbia és producte de la por o de la tristesa. Que no és una emoció en si mateixa. Suposo que en el cas que explico és impotència, quelcom rutinari segons el teu plantejament. M'agrada com escrius. Vés-ho fent.

  • Violència[Ofensiu]
    kefas | 09-05-2021


    És violència vanitosa o de rutinària costum?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jep Boix Frias

Jep Boix Frias

7 Relats

16 Comentaris

666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.