En Subjecte i les categories lèxiques

Un relat de: SC
En Subjecte era un noi ben plantat en el seu cap, on, de fet, no hi havia gaire velocitat, ni neurones, ni cap circuit elèctric. A la trista realitat, la mateixa realitat que feia pampallugues, era, més aviat, un tap amb els cabells despentinats.

En Subjecte començava a ser gran i volia alhora experimentar coses noves que tantes vegades havia llegit en el DIEC 2. N’és un bon exemple el mot “masturbació” que provocava l’erecció de la seva estructura morfològica que semblava viva per moments amb una olor de nostàlgia tan potent que un dia, a classe de literatura xinesa, se la va “cascar” cinc vegades. “Masturbar; v. tr. [LC] [MD] Estimular els òrgans sexuals (d’algú) per provocar-li un orgasme sense coit”. Tanmateix, el pobre Subjecte volia saber què era allò de “cardar” que parlaven els seus altres companys a la classe d’aritmètica juvenil. Volia dir “estimar”? “menjar”? Potser el significat era “volar”, o, més aviat fer una moixaina amb molta tendresa a la seva estimada una nit. La mateixa nit, en la qual només hi ha el silenci que acompanya una carícia d’amor que passa la mà per la cara, fregant els ulls de la tristesa. Davant dels seus companys a l’exposició oral, en la qual cada tros de carn havia de parlar del seu futur, en Subjecte va dir que ell només volia cardar a la vida. Ningú va aplaudir. En Subjecte va ser expulsat del centre, és a dir, per una vegada va ser un subjecte passiu sotmès a un complement agent: la crueltat humana de l’institut.

Més tard, a les acaballes de la universitat, desesperat, va anar a l’Institut d’Estudis Catalans, una consulta pels més desgraciats i discapacitats que no tenien cap verb.
A la cua, tenia el seu davant, la X amb barra que ocupava mitja cua amb els seus fills: en S. Comp i el més malparit de tots, en S. Flex; després estaven un parell d’adverbis abandonats, uns determinants jueus, uns adjectius desqualificats en un sorteig de les xarxes socials, una conjunció que plorava com una magdalena perquè ni tan sols els seus pares sabien quina era la funció de la seva filla, i finalment, la pobra interjecció que anava saludant a tothom dient: “Hola!”.

Sí, era un sorteig. En Subjecte tenia la possibilitat d’obtenir el millor verb de la història mundial: el verb transitiu. D’altra banda, hi havia pels més necessitats: el verb copulatiu. Barallant-se amb ell mateix per si el transitiu o el copulatiu era millor, tenint en compte que el transitiu oferia un complement directe de primera divisió, i el copulatiu oferia una nit salvatge amb un final feliç anomenat atributiu, va obtenir davant dels seus ulls insignificants, el resultat: el verb més inútil, el verb intransitiu. De fet, els dos ho eren, de manera que podrien arribar a ser feliços, però no va ser així.

Un dia, en Subjecte va aprofitar per anar a buidar la bufeta i alhora practicar el curs manual de bricolatge. Quan va entrar en el lavabo va veure una cosa horrorosa: el verb intransitiu s’ho estava fent amb un altre Subjecte, tenint en compte que no té la capacitat de fer-ho amb un complement directe. Va pensar, per primera vegada a la seva vida (siguem sincers) que el seu verb intransitiu estava fregant els llavis amb una altra persona, és a dir, estaven compartint saliva, diuen que la saliva d’una persona desapareix al cap dels tres mesos, amb el nou invitat. A més a més, el verb intransitiu voldria besar-lo, després d’haver compartit els punts d’articulació tota la tarda amb l’altre individu amb cara de peix bullit. Estaven fent un joc de tres?

Massa informació. En Subjecte es va començar a trobar molt malament i a sentir molta ràbia quan anava cap a la sala d’invitats, on els complements van veure que sortia ràbia i espuma de tots els forats possibles d’en Subjecte mentres deia unes paraules molt estranyes en francès.

Va ser en un instant, el cap del pobre Subjecte va explotar. Qui mal no fa, mal no pensa, però en Subjecte va pensar molt i era la primera vegada. Tots van quedar horroritzats.

L’endemà van decidir que ja no feia falta pintar la paret de color vermell.




Comentaris

  • Classe molt aclaridora[Ofensiu]
    Manelfoo | 05-02-2021

    Trobo molt enginyós el tractament que fa de la gramàtica des d'un punt de vista humorístic.

  • resposta [Ofensiu]

    Hola Sergi,

    Ni me n'havia adonat que havies marcat el comentari com "ofensiu", tranquil. Jo faig classes a adults i, per tant, seria per a aquestes classes i nivells superiors. Gràcies.

  • intragramatical[Ofensiu]

    Una gran joc de paraules sobre els complements verbals i els verbs.Digne d'un gran filòleg, que no sé si ho ets. Jo sí, i si em permets l'aprofitaria per a les meves classes. Citant l'autor, és clar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

SC

1 Relats

3 Comentaris

193 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor