En Metro Polità

Un relat de: Magda Garcia
Des dels estudis centrals de Ràdio Metropolitana donem la benvinguda als nostres convidats. Avui el programa versarà sobre mitjans de comunicació. En primer lloc farem un torn obert per tal que puguin expressar el que considerin més adient:

-Moltes gràcies per convidar-me. Jo, com a Bicicleta, em considero el mitjà de transport més net, menys sorollós, més independent i creatiu, perquè arribo on vull. Em sento molt jove d’esperit. Fins i tot els nens em trien! Els meus usuaris fan seu l’itinerari segons les seves necessitats. Sóc, per dir-ho d’alguna manera, el mitjà de transport més original de tots. Puc anar per caminets estrets, per vies allunyades dels indrets més sorollosos i soc, sense cap mena de dubte la més romàntica! Amb diferència!

-Bon dia a tothom. Jo, com a Autobús, defenso amb orgull la xarxa de que disposo, la llum i les vistes que ofereixo dels carrers més importants dels barris de les ciutats on circulo i també la sociabilitat que transmeto fins i tot als turistes que volen conèixer la nostra arquitectura i el nostre urbanisme. Permeto vistes meravelloses i copsar l’ambient real, a peu de carrer.

-Jo, tot i ser centenari -ho estic celebrant, ho dic per si no ho sabíeu-, em sento molt jove. Com mai. No crec que ningú dels aquí presents, ni tampoc dels que ens escolten, em farien l’edat que tinc. I és que no la represento per res del món. Voldria dir que, i segur tots hi estaríem d’acord, tant la meva companya Bicicleta com també en Autobús, que soc el més ràpid. Puc transportar a molta gent en un mateix trajecte. Cada dia arribo a més passatgers i no interfereixo amb ningú perquè disposo d’una xarxa pròpia, dissenyada per enginyers innovadors. Porto cent anys demostrant que puc ser cada vegada més net i segur, perquè els accidents dins la meva xarxa son quasi bé inexistents i que la meva interconnexió soterrània és més extensa arribant a més barris i a més indrets importants, com l’aeroport, que fins fa poc no disposaven de la meva presència. Soc, sens cap mena de dubte el mitjà de transport de l’àrea metropolitana més important en nombre de passatgers i un exemple europeu a nivell de qualitat i de puntualitat.

Gràcies a tots. Atès que celebrem el centenari del metro voldríem donar-li novament la paraula:

-Us ho agraeixo molt perquè em fa molt il•lusió. De ben segur que, si els meus impulsors, visionaris per l’època, poguessin aixecar el cap, estarien orgullosos de com aquesta ciutat ha anat consolidant el que inicialment eren projectes només sobre paper. Ara dono feina a milers de persones i la meva xarxa és un exemple a nivell europeu, internacional. Arribo a diferents ciutats de l’àrea metropolitana, connecto territoris molt allunyats en un temps rècord, la meva eficiència i puntualitat és reconeguda per tothom i cada vegada se’m valora més. Tot i ser centenari em sento més jove que mai. Amb ganes d’innovar, d’implementar més novetats en el meu dia a dia. Ah! I aprofito l’oportunitat per agrair als meus passatgers triar-me cada dia. Sé que encara puc enamorar a molta gent i això, tot i ser centenari, amb permet mantenir-me atractiu perquè encara puc seduir a molta més gent per la meva rapidesa i comoditat. Moltes gràcies al programa per haver-me convidat. Soc en Metro Polità, per servir-vos!

Felicitem en Metro Polità pels seus cent anys, agraïm als nostres convidats les seves intervencions i a la nostra audiència per la seva atenció.

Comentaris

  • original[Ofensiu]
    Atlantis | 07-04-2025

    Molt original fer parlar als mitjans de transport per la ràdio. A mi, en contra de molts m’agrada anar amb metro sobretot perquè és molt ràpid i no es mou tant com el bus, malgrat amb bus pots gaudir de les vistes.
    Si fos mes jove i no em fessin mal les cames aniria amb bicicleta!!!

  • Bona presentació...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-04-2025 | Valoració: 10

    Des de la bicicleta a l'autobús, i després, també al metro polità...
    Un relat original on descrius per a transportar-nos entre el poble, les ciutats, les grans ciutats, pels barris per a seguir la vida més fluida, el qual per prosperar en la vida.
    Cada dia més hi ha més transports en el món.
    Molt bé i molt entretingut, el relat ple d'originalitat.

    Bona nit.
    Una abraçada.
    Perla de vellut.

  • Agraeixo[Ofensiu]
    Prou bé | 04-04-2025

    T'agraeixo un relat original, amè i ben escrit! Dones veu a uns mitjans de transport, però saps? N'hi ha més! Què et semblaria seguir?
    Amb total cordialitat

  • Ferrocarril[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-04-2025

    Una bona tertúlia radiofònica, sense convidats cridaners, sense insults i sense proclames incendiàries. Una raresa, vaja.
    Cada mitjà de transport fa una apologia de si mateix sense cap escarafall. El que em queda més lluny és el ferrocarril metropolità (absurdament reduït a "metro"), d'això només n'hi ha a les grans ciutats i els pobletans ens ho mirem com qui sent ploure.

    Sempre he tingut ganes d'anar a Barcelona i en lloc de preguntar pel metro, dir:
    —Em podríeu dir on cau l'estació del ferrocarril metropolità?
    Segur que em veurien com un extraterrestre.

  • Original[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-04-2025 | Valoració: 10

    Un bon convidat per celebrar el centenari. Una entrevista ben merescuda, i molt ben conduïda. Els teus relats sempre sorprenen per la seva originalitat.

    Enhorabona, Magda.
    Rosa.

  • Mitjans de transport[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-04-2025 | Valoració: 10

    Em semblen molt interessants els arguments de cada un dels mitjans de transport. Potser hi podríem afegir el tramvia i d’altres més perillosos com el patinet elèctric o el taxi. Com a periodista, m’ha agradat aquest debat en un mitjà de comunicació com la ràdio. Una abraçada i felicitats per l’originalitat

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

176 Relats

638 Comentaris

63292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.