Elucubrant

Un relat de: Magda Garcia
El poema que ell mai no va acabar es va convertir en un enigma. Durant anys, centenars de cervells eminents van proposar hipòtesis, teories i paradigmes a congressos, seminaris, videoconferències, publicacions…

Quan finalment els corrents de pensament convergien sobre la raó per la qual havia quedat inconclús, ell va aparèixer sobtadament desvetllant que havia fingit la seva mort perquè estava desitjós de veure quantes ximpleries dirien els suposats intel•lectuals sobre les veritables raons que el van portar a no concloure aquest poema.

L'única raó era, pura i simplement, observar-los per constatar que molts intel•lectuals gaudeixen elucubrant sobre d’altres intel•lectuals. Pel sol fet de fer-ho.

Comentaris

  • Elucubrant [Ofensiu]

    M’ha encantat com has barrejat humor i reflexió en aquest text! La manera com mostres l’obsessió dels intel·lectuals amb les teories mentre reveles la raó tan senzilla darrere del poema és molt divertida i intel·ligent...

  • Un enraonament..[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2025 | Valoració: 10

    Sobre una endevinalla que ressalta per la reflexió que fas amb un to enginyós.
    M'ha fet gràcia els llocs de paraules tan enigmàtiques!
    Ets un crac i molt intel·lectual! Magda.
    Ens seguim llegint.
    Una abraçada...

  • Bona![Ofensiu]
    llpages | 18-11-2025

    Una estratègia per constatar el ridícul que assoleixen els suposadament intel·lectuals. Ara bé, les crítiques recollides durant aquest temps d'absència no les hi treurà ningú, anys el contrari, en rebrà més encara per la seva actitud fonedissa. Que, t'hi posis com t'hi posis, mort o viu, les llengües viperines seguiran allà, sempre a punt per jutjar. Un text que fa riure primer i rumiar després.

  • Elucubració elucubrada[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-11-2025

    Valent com ell sol, aquest pseudo-cadàver recursiu. Es fa passar per mort per a elucubrar sobre les elucubracions que elucubraven els elucubradors habituals.

    Una bona sàtira, però el protagonista també se l'hauria d'aplicar a ell mateix. Sempre és millor elucubrar sobre coses que han dit persones sàvies que qualsevol enze que passava pel carrer.

    Això sí; ha de ser curiós de veure.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

197 Relats

617 Comentaris

81094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.