ELS POBRES

Us heu fixat que ningú parla dels pobres? És, potser, perquè no n'hi ha? Doncs n'hi ha, jo ho sóc.

Mireu, quan jo era sagal n'hi havia molts i tothom sabia què era un pobre, algú que anava curt de calés i tenia dificultats per sobreviure. Per ajudar els pobres a aconseguir arribar al dia següent és va inventar la caritat. Això va ser una genialitat perquè l'objectiu de l'estada en aquest món era anar al cel, com més aviat millor, però això contravenia l'instint de supervivència. Amb la caritat és va aconseguir que els pobres poguéssin satisfer el seu instint de supervivència i els rics, facilitar el seu objectiu d'anar al cel. I tots contents.

Tot va canviar el dia nefast de la mudança del cel. Això succeí quan es va inventar la norma, que va ser una conseqüència de l'avenç tecnològic.

Tot plegat és fàcil d'entendre. Els rics no treballaven perquè estava mal vist. Això feia que, sense xarxes socials ni televisió, s'avorríssin. Per matar l'avorriment es varen posar a inventar i amb els invents és varen aconseguir coses que fins aleshores només es podien obtenir si s'anava al cel. Per exemple, no passar fred ni calor, menjar cada dia, veure el què passa en qualsevol lloc del món de forma instantània.
Alguns varen pensar que si la terra podia funcionar com si fos el cel, perquè no traslladar el cel aquí baix? I ho varen fer.

Però va sorgir un problema. Al cel hi havia una organització que ningú coneixia perquè cap dels tècnics de mudances de cel no hi havia estat. I sabeu què varen pensar? No? Doncs molt senzill inventar una cosa que organitzés el cel en la terra. En varen dir norma i varen crear el departament de normatives. També varen pensar que al cel hi havia àngels, aquests éssers etèris que es dediquen a vetllar per la felicitat dels altres. Primer pensaren dir-ne polítics, però el nom ja estava agafat, fins que algú va pensar que els nous components de la legió querubínica i serafínica, puig que es dedicaven a assistir a la societat, se'n havien d'anomenar assistents socials. No us penseu que la implantació dels nous àngels va ser fàcil. Encara ara hi ha molt d'intrusisme, especialment del sector de la política, perquè, qui és pot resistir a ser un àngel?

Els gestors del cel, que són els de la norma, varen pensar que si ser pobre és enguniós, que ho és, havien d'evitar que ningú fos pobre. Eliminar la pobresa, que era el més recomanable, portava molta feina i els va semblar més fàcil eliminar la paraula pobre i la varen substituir per la de desafavorit. En fer això els gestors de la norma no varen tenir em compte que els desafavorits, altrament dits lletjos, havien estat convivint amb els pobres des del inici dels temps. Aquí, un normativitzador va suggerir que la locució pobre lleig s'havia de substituir per desafavorit al quadrat. Naturalment, va ser acomiadat per manca greu de respecte a la norma.

Ara, anomenar pobre a algú, encara que ho sigui, és com un insult, gairebé com anomenar-lo racista, i és curiós perquè al meu poble hi ha molts pobres i molt pocs racistes, però com a pobre no és qualifica a ningú i com a racista gairebé a tothom.

Un altre dia us explicaré perquè va ser nefast el dia de la mudança del cel.