Els meus peus

Un relat de: bloodymaruja
Els meus peus
no van tan lluny
com el meu cap voldria
i es rebel•len inquiets sota la taula
fent bellugar els dits
dins la sabata estreta
en formatgera i aromàtica protesta
per cridar l’atenció.

Els meus peus
són de color de lluna
i freds com ella.
Enyoren passats torrats de sol,
despreocupades caminades per la platja,
calçats amb sandàlies de gitana,
quan es movien
amb inconscient agilitat.

Els meus peus
s’endureixen a trossos com peülles,
es deformen amb els anys,
i es tornen potes.
Potser per retrobar la qualitat felina
que es va quedar
qui sap a quin calaix
de l’armari del que es deixa enrere.

Els meus peus,
les nits fredes d’hivern
envoltes amb els teus ,suaus I càlids ,
I no cal dir res,
pel moll de l’os em puja la tendresa.
I així ens adormim,
entortolligats en el temor
de deixar de ser nosaltres.



Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-04-2013 | Valoració: 10

    Un poema dedicat als peus, una part del cos que, tot i ser considerada imprescindible i molt important, no havia estat mai (és el que a mi em sembla) objecte d'un tema poètic. I resulta que la nostra bloodymaruja s'empatolla una història sobre els peus en la que no hi falta detall per versificar.
    Tots els comentaris sobre els peus són reals i, al mateix temps, originals, però no cal dir que l'última estrofa, en els que pels peus puja la tendresa, m'ha colpit per ser una imatge tan familiar i amorosa.
    Una abraçada.

  • És increible[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-03-2013

    com d'una part del cos , normalment la menys afavorida,n'has fet un poema delicios.
    Els primers versos, amb un xic de humor, deixen pas, "in crecendo", a un darrer recull delicat i entranyable.

    Espero que la marebloody estigui molt bé.
    Felicitats, estimada bloody.
    Abraçades.

  • Els peus i tu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-01-2013 | Valoració: 10

    Parlant de peus parles de tu. Imatges de vida, olors de cada dia. Parles de tu i parles de tothom. els peus són universals a l'home. Caminem com podem i a vegades discutim per sabates o sense. Magnífica sèrie de poesia Maribel! Estarem atents a la propera. Una abraçada.

    Aleix

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    brins | 27-01-2013 | Valoració: 10

    Sí, m'ha agradat molt aquest poema, bloodymaruja. Interpreto la imatge dels peus com un símbol del nostre pas per la vida. Els peus, les petjades, ens porten per camins molt diferents, senders desitjats i senders que potser no sempre són els que la nostra ment hauria triat; i els peus, també, ens porten inexorablement cap a la fi de tots els camins...

    A l`´ultima estrofa, hi aprecio un entranyabe missatge d'alleugeriment: el consol que pot aportar-nos el fet de poder compartir les nostres passes amb algú que estimem.

    No sé si he interpretat amb exactitud els teus pensaments, bloodymaruja... però ja saps que el lector és qui mana...

    Un petó,

    Pilar

  • I ara li toca a,,,,[Ofensiu]
    Annalls | 26-01-2013

    ...els peus. He llegit el comentari de la mena, aquesta noia es un "manatial"que no para...quin be de deu d'energia i quin enginy.
    Calço un 42 i porto plantilles, els tinc alts i amples i a més cada dos x 3 s'espatllen les ungles...et consoles?
    Ei parlen's dels teus ulls!! Vull saber com mires...
    En quan a les ungles quadrades fa molt que no tinc llibres de "mancies",però crec que es l'ungla del professor, la que deies tu s'ha de complimentar amb un tipus molt especial de ma.
    Anna

    Si la tinguessis no series poeta.

  • Mans i peus.[Ofensiu]
    Armando Vericat | 25-01-2013

    Primer les mans, ara els peus..., quina serà la pròxima part del cos? Esperem amb candeletes alguna que no tingue ossos (he, he, he); la llengua, per exemple.
    El de les mans em va agradar més (potser donen més joc poètic); hi havia un parell de versos molt bons que ara no recordo (el tornaré a llegir i t'ho diré). Aquest..., així, així. Penso que et quedaria molt més lluit convertint-lo en una prosa poètica i treballant-lo una mica més (que tu saps fer-ho!).
    Salut!

  • Peus, peus, peus, peuets amb mitjons o peücs o peüquets![Ofensiu]
    Mena Guiga | 25-01-2013 | Valoració: 10

    Els peus, tema important. El tenir els peus a terra...per arrelar? Buf! Més aviat per actuar amb cert senderi i no només estar volant (buf!).

    Els peus que cal cuidar i estimar i que estan al final de tot, avall, avall, tant si ets alt com baix. I que demanen amor, carícies de sorra i aigua, cremes i mitjons suaus o gruixuts o...

    Els peus, veus? Si en són de carismàtics, som com un cotxe i són les rodes amb els pneumàtics!

    I si són de color lluna, no vegis!!!!!

    I si quan reposen ho fan amb uns altres i ben juntets, ferums apart o en dolça bi-harmonia...què més volem?

    I en anglès els dits es diuen 'toes' (tous)...i sí, tenen aquest tacte...els dels bebès i no seria estrany que hi haguessin menjaditets, gens estrany. I n'hi ha, però s'aguanten.


    Mena (el teu poema és un xic conte i amb el toc que tu, cuinera sense davantal -no ets en absolut la de la imatge, pel que simbolitza,eh, no per la imatge, que la superes- li saps donar. Tens ingredients propis i això és MOLT!)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

49796 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com