Els colors de l'hivern

Un relat de: rautortor

Els colors de l’hivern

Aixeco la cortina quan el dia obre els ulls,
ahir plorosos, avui emboirats d’hivern;
un gris translúcid s’apodera del meu paisatge,
el sol no pot esquinçar el llençol blanquinós
amb què aquest matí de desembre s’ha vestit.

De no massa lluny m’arriba la flaire encesa
d’un tió d’alzina, brasa que el foc ha infantat
dins la llar que als vespres aplega la família;
el seu fum es polsim que festeja amb la boira
mentre la flama duu pinzellades d’un sol d’estiu,
que, enjogassada, omple la foscor d’entusiasme.

De matinada, el gebre deixa la seua empremta
de filigrana al bosc. Adés son les fulles de tardor,
adés les darreres cireres oblidades de l’arboç,
adés el roig dels gavarrons o el verd de la molsa;
de nit, son les llumenetes dels penjolls de Nadal
que el vent balanceja i gronxa mentre escoltem
les notes amables de Stille Nacht Heilige Nacht.

I un bon matí ens sobtarà el blanc llenç de la neu,
immaculat i fructífer, on, quan arribi el moment,
hi gestarà el seus colors més vius la primavera.


Comentaris

  • Recordo[Ofensiu]
    Prou bé | 25-12-2025

    Un temps d'advent viscut a una petita ciutat alemanya, un mercat nadalenc preciós i Stille Nacht, Heilige Nacht, sonant a tothora.
    Un poema d'hivern , un cant a la natura i a la tradició. Gràcies
    Amb total cordialitat, bon Nadal

  • una descripció bastant encertada[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-12-2025 | Valoració: 8

    Bona tarda,

    una descripció molt encertada de l' hivern,
    tal com és m' agrada el teu relat.

    Una abraçada

    Noia Targarina

l´Autor

rautortor

244 Relats

790 Comentaris

175836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen