ELS BANCS DE FAMILIA. TRADICIONS DE QUAN L’ESGLÉSIA SERVIA ALS SEUS FIDELS.

Tinc el costum de retratar – allà on encara existeixen - els ‘bancs de família’ pels que percebia la parròquia un estipendi, que afegit a altres rendes pròpies, lloguers de finques urbanes, explotació agrícoles ,..., permetien subsistir amb dignitat a l’església catòlica, fins a la signatura del CONCORDATO ENTRE LA SANTA SEDE Y ESPAÑA, que la convertia en còmplice de la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i de TOTS i cadascun dels crims de la Dictadura franquista.
http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/archivio/documents/rc_seg-st_19530827_concordato-spagna_sp.html

El Estado, a título de indemnización por las pasadas desamortizaciones de bienes eclesiásticos y como contribución a la obra de la Iglesia en favor de la Nación, le asignará anualmente una adecuada dotación. Esta comprenderá, en particular, las consignaciones correspondientes a los Arzobispos y Obispos diocesanos, los Coadjutores, Auxiliares, Vicarios Generales, los Cabildos Catedralicios y de las Colegiatas, el Clero parroquial así como las asignaciones en favor de Seminarios y Universidades eclesiásticas y para el ejercicio del culto.


A l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental, es conserva encara, almenys un dels bancs de la família Tolrà.






La majoria no tenien la riquesa artística d’aquest, i es limitaven a tenir gravat el cognom de la família. Imatge obtinguda a l’església de Sant Vicenç de Vilarasau, de l’antiga parròquia de Sant Joan D’Oló, avui terme de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès




L’expressió ‘laïcisme’, té una multiplicitat de significats – en funció de text on la consultis - ; està clar però, que la relació ESTAT/ESGLÉSIA alhora que contraria la doctrina de Jesús, ‘doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu’, genera un fortíssim rebuig per part de la societat.

Esperem com demanava Nostra Senyora, en la seva Aparició a Jaume i Celdoni, de la Cirosa, a Riner, a la comarca del Solsonès, el dia 3 d'agost de 1458, que l’església i els fidels ‘ tornin a la part de Déu’.