Cercador
ELS ANYS PUNTUEN
Un relat de: lantussetEls anys puntuen,
i en la feblesa d’un cos tou
acostumat a les sobralles,
intento a la desesperada
trobar un lloc, calmar neguits,
esporgar i escollir –si és que
es pot decidir-
viure més harmònicament,
intensament, sense dubtes,
sense que es perdin les il·lusions
pel camí.
No vull que només brilli el sol,
confio en la pluja, en el llampec i el tro;
en l’amor professat entre persones,
tot el que no sigui patiment.
Vull caminar totes les rutes, corriols
i senders,
soc home d’experiències dures,
fràgil com un fris.
i en la feblesa d’un cos tou
acostumat a les sobralles,
intento a la desesperada
trobar un lloc, calmar neguits,
esporgar i escollir –si és que
es pot decidir-
viure més harmònicament,
intensament, sense dubtes,
sense que es perdin les il·lusions
pel camí.
No vull que només brilli el sol,
confio en la pluja, en el llampec i el tro;
en l’amor professat entre persones,
tot el que no sigui patiment.
Vull caminar totes les rutes, corriols
i senders,
soc home d’experiències dures,
fràgil com un fris.
Comentaris
-
No defallir[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-01-2025 | Valoració: 10
Malgrat les seves febleses, és un un gan encert, acceptar la vellesa i viure-la intensament.
M'ha agradat molt lantusset.
Bon diumenge.
Rosa.